Sembla que hi ha estàtues bones i altres de dolentes i l'únic que ho té clar és Macron, que ha dit que a França no se'n toca cap. L'aplaudeixo. La resta es mou entre la santa indignació, la ignorància, l'estupidesa, la correcció política i una fúria iconoclasta que recorda la Reforma Protestant o a l'islamisme radical dels talibans quan van destruir els meravellosos Budes de Bamiyan. El món és ple de gent fanàtica. I que consti que els desordres racials dels Estats Units em semblen molt comprensibles davant l'enèsima mostra de brutalitat policial que posa en relleu la segregació, la pobresa i les punyents desigualtats en què viuen encara els afroamericans i que són herència directa de l'esclavitud.

Perquè els Estats Units tenen en la seva fundació dos terribles pecats originals: el genocidi dels indis que Hollywood ha disfressat d'epopeia vestida de John Wayne i Gary Cooper, i la mà d'obra gratis que oferien milers d'esclaus. Ara aquesta població subjugada durant molts anys ha esclatat amb la mort -filmada en directe- de George Floyd i té tota la raó. Si jo visqués als EUA, participaria en aquestes protestes ciutadanes i em manifestaria a favor de treure les estàtues de líders confederats que defensaven l'esclavitud com el president Jefferson Davies, o els generals Lee i Grant. I ja posats també trauria l'estàtua de president Andrew Jackson, el dels bitllets de 20 dòlars, perquè va ser l'exterminador dels indis semínoles de Florida que havien viscut 300 anys sota la Corona espanyola.

La fúria iconoclasta desencadenada als Estats Units s'ha estès pel món com succeeix amb totes les modes que d'allà ens arriben, des del Black Friday a Halloween, encara que agraeixo que la nostra Policia tingui més criteri i no es dediqui també a copiar el que fan els seus col·legues nord-americans. Perquè em sembla que a l'empara de l'última moda hi ha molt ignorant que s'apunta a aigua tèrbola, confon naps amb cols i acaba atacant estàtues de Cervantes que no només no va tenir esclaus sinó que ho va ser ell mateix als banys d'Alger, durant cinc llargs anys. I el Quixot va alliberar esclaus camí de galeres. Com deia el mateix senyor Miguel: «Ximple en la seva vila, ximple a Castella».

També aplaudeixo que tirin al riu Avon l'estàtua d'aquest traficant d'esclaus del segle XVII, Edward Colston, o que retirin les de Leopold II de Bèlgica o de Cecil Rhodes. Que es fiquin amb les de Churchill confesso que no ho entenc, encara que tingués punts de vista racistes com tants del seu temps, perquè aquí es planteja el problema d'on posaran la ratlla aquests fonamentalistes de l'última moda -després de la del Mee Too- doncs també Washington i Jefferson, pares de la Constitució, tenien esclaus com es pot comprovar visitant les seves cases/museu de Mount Vernon i de Monticello. Jefferson en tenia més de 300 i segueixen en peu els barracons on els allotjava. Destruirien o traurien vostès els vitralls de la catedral de Saint Michel que reflecteixen una matança de jueus al segle XIV? Són partidaris que Espanya demani perdó a Mèxic per la conquesta d' Hernán Cortés, i a Israel per l'expulsió del 1492? Si se segueix així, d'aquí a 200 anys vostè i jo serem considerats criminals ecològics per anar amb avió o tenir un cotxe que funciona amb gasolina. Cal canviar el nom de la capital dels Estats Units o el de Rússia, que procedeix dels Rus, els temibles traficants nòrdics d'esclaus? Enderroquem Bordeus, l'esplendor de la qual es deu al tràfic d'esclaus? O Livorno? Dinamitem les piràmides, que van ser construïdes per esclaus? On és el límit? Els premis Nobel mexicans Carlos Fuentes i Octavio Paz van proposar en plena onada indigenista elevar una estàtua a Hernán Cortés perquè, deien, «idealitzar el vençut no és menys fal·laç que idolatrar el vencedor» i tenien raó perquè a fi de comptes també l'emperador asteca Cuauhtémoc era un tirà que esclavitzava els que no arrencava el cor.

Régis Débray diu que el simbòlic reforça la nostra cohesió grupal, i Yuval Noah Harari manté que els humans vam dominar la Terra perquè som capaços de cooperar en grans nombres gràcies als mites. Les estàtues hi contribueixen i quan deixen de fer-ho, quan ens divideixen com fan les de Saddam Hussein, Franco o el Shah de Pèrsia, s'han de treure i posar-les en museus amb rètols explicatius del context històric en què es van erigir. El que passa és que la Història l'escriuen sempre els vencedors i quan aquests canvien recorren a reinventar-la, a reescriure-la en forma de memòria històrica més o menys afortunada, o esborrar-la per les braves, com feien Stalin amb la gent que afusellava o el ministeri de la Veritat d' Orwell. Hugo Chávez va arribar a comparar la conquesta espanyola amb el genocidi nazi! Jo crec que la Història cal conèixer-la, acceptar-la amb les seves llums i ombres, entendre el context en què les coses van succeir i no adulterar-la, encara que sigui per no enganyar-nos a nosaltres mateixos i per evitar cometre els mateixos errors del passat.

I això em porta a Colom i Fra Juníper Serra, les estàtues dels quals han estat vandalitzades. Colom va ser un navegant visionari que va globalitzar el món i canviar la Història i per això mereix ser recordat. Al marge del que passés després. I el pare Serra no buscava riqueses sinó l'educació d'uns indígenes que vivien a l'Edat de Pedra i a més va donar als EUA la costa sencera del Pacífic, perquè sense ell els russos s'haguessin establert a San Francisco i per tot això els bisbes de Califòrnia han fet una declaració defensant la seva figura. I és encara més complicat quan aquests personatges són rebutjats pels negres o els indis, però defensats pels llatins, que són força més nombrosos, com proven els disturbis a Albuquerque, Nou Mèxic, al voltant d'una estàtua del conqueridor Juan de Oñate. També els italoamericans estan molt enfadats amb les ofenses a les estàtues del seu Cristóforo Colombo (per cert, el Colom navegant era italià, mentre que ara el Colom genocida és espanyol).

Als Estats Units només queden indis (encara que sigui en reserves i gestionant casinos) a Texas, Nou Mèxi, Arizona, Califòrnia, Utah, Nevada... és a dir, en aquells territoris que van formar part de l'Imperi Espanyol. I me n'alegro molt que n'hi hagi perquè així poden protestar i aprendre a l'escola que els matrimonis entre races es van aprovar a Espanya el 1514 i als EUA el 1967, només 450 anys més tard, i que el primer president indígena d'Amèrica va ser el mexicà Benito Juárez el 1858, mentre que Obama va haver d'esperar fins al 2009. Segons The Legacy, una associació que estudia el llegat espanyol a les Amèriques, el 90% de la població mexicana és mestissa, mentre que als EUA ho és un 2,9%. Hi ha qui veu palles en ulls aliens quan tenen bigues al seu.

I entenc menys encara que en la mateixa Mallorca s'ataqui l'estàtua d'un dels dos únics mallorquins realment universals que hi ha hagut: Ramon Llull i Juníper Serra. Caldria explicar als que l'embruten que no totes les modes que arriben dels Estats Units són bones.