El coronavirus ha matat un de cada deu mil éssers humans, el canvi climàtic supera aquesta xifra i pot acabar amb la humanitat sencera. Malgrat això, un article que sobrepugés l'escalfament global a la pandèmia sonaria obscè per aquestes dates. Mig any enrere, una columna que proposés la utilitat insubstituïble dels plàstics hauria desencadenat una orgia entre els ofesos professionals de Twitter. Avui, tots els habitants del planeta estan embolicats en polímers d'un sol ús, i han desaparegut els croats contra el material innoble.

Mig any enrere, un article propugnant l'experimentació amb simis per la preferència intrínseca de la salut humana hauria implicat l'ordalia del seu autor a Twitter. En canvi, avui es torturen sistemàticament macacos per obtenir a corre-cuita una vacuna contra el coronavirus, sense que els entusiastes de la passejada canina hagin enarcat una cella. De fet, la societat es lamenta que no hi hagi primats suficients als quals contagiar la malaltia en dosis massives. Ni els militants alcen la veu per denunciar que ningú ha consultat els cobais sobre un sacrifici que poden pagar amb la mort, i per descomptat amb una pneumònia intersticial severa.

A canvi, el denunciant de la proliferació de titulars estrambòtics de l'estil d'«El que els macacos ens mostren sobre el virus» rebrien els mateixos dards, i a càrrec dels mateixos ofesos, que els proponents mig any enrere de la utilització racional de cobais. En fi, mig any enrere una defensa dels transgènics hauria incendiat les xarxes. En canvi, avui llegim amb un capcineig aprovatori que «La Unió Europea relaxa les seves regles sobre els Organismes Genèticament Modificats, en la recerca de la vacuna de la covid». És a dir, campi qui pugui. La moralitat estaria molt bé, si no tingués professors tan embafadors.