El metge gironí Ramon Farrés Coll ha enviat una carta a Diari de Girona on recorda que quan tenia un any va estar a punt de morir ofegat en uns aiguats i que un home li va salvar la vida. Ara, 50 anys més tard, ha conegut el seu salvador. Aquesta és la carta del doctor Farrés:
«Havia estat tot el matí treballant al quiròfan. En acabar, vaig passar per la secretaria. Sempre hi ha qüestions esperant. Ella em va dir que havia passat un senyor que em volia veure. Havia esperat una estona però va acabar marxant abans que jo arribés. Jo vaig preguntar si era un pacient o un familiar i què necessitava. «No volia res, només saludar», em va explicar la secretària amb una expressió continguda. «Res?», li vaig insistir. Quan jo ja girava cua, ella es va atrevir: «M'ha dit que ell és la persona que us va salvar la vida quan teníeu un any!».
Vaig quedar glaçat. Els meus pares, molts anys després dels fets, em van explicar com va ser aquella fosca nit de 1965 a Arenys de Munt. Uns forts aiguats van inundar una part del poble. Al carrer on vivien els meus pares, hi havia 2 metres d'aigua i la gent s'havia protegit al primer pis dels habitatges. Llavors molt poques persones sabien nedar i sortir al carrer era morir ofegat en la foscor. La gent esperava la baixada de les aigües per poder sortir. Les cases eren construïdes amb pedra i fang. Quan van passar hores, les parets es van anar desfent i les cases s'enfonsaven sobre les persones. Els meus pares, en sentir a colapsar-se les cases veïnes, van optar per llançar-me a mi, un nen d'un any, a la foscor del carrer, a l'aigua. Era triar morir ofegat o aixafat per la casa. Força gent va morir aquella nit al meu carrer. Enmig de la tragèdia, un home jove del poble va córrer a ajudar i va recollir, viu, un nen d'un any de l'aigua. Els meus pares, mentrestant, van poder sortir en el darrer moment.
Ara ja tinc 55 anys i he operat malalties greus a més de 2.000 persones.
Gràcies per aquella nit, senyor Josep Maria!»
