04 de juliol de 2020
04.07.2020
Diari de Girona

L'apocolocintosi de Vicent Sanchis

04.07.2020 | 00:39
L'apocolocintosi de Vicent Sanchis

Sembla que TV3 ha acabat per entronitzar la tendència que fa uns anys que patim que és la de vulnerar la seva missió fundacional, legal i estatutària que és la protecció i promoció del català. No solament TV3 ha acabat assumint un registre lingüístic de valor nul, sinó que ha anat introduint-nos, subreptíciament i a cop de productores externes, el castellà en la normalitat de tota la graella de programes. La culminació de tot plegat ha estat l'emissió de la sèrie bilingüe Drama, que certifica que tant TV3 com la immersió lingüística han mort.

Tal com explicava a l'article de la setmana passada, quan els catalans adoptem voluntàriament el castellà per integrar, ens desintegrem com a poble. TV3 és la representació perfecta i obscena d'aquesta dinàmica. És evident que TV3 ha evolucionat i que ho ha fet allunyant-se dels seus principis fundacionals. És la victòria de l'Ulster mongòlic, aquest unionisme tan actiu, incisiu i ben equipat que ha aconseguit d'erosionar un dels pilars de la normalització lingüística en pro de la «representativitat social» dels mitjans públics catalans –una idea absent en la idea i el corpus legal de TV3. Paradoxalment, aquesta idea ha comptat amb el suport incondicional dels anticatalanistes PSC i Comuns, i una part tant d'ERC com de la vella Convergència. Vet aquí que Vicent Sanchis apareix en tant que executor final de la fi de la normalització lingüística a TV3.

Vicent Sanchis, el reprovat, va arribar a la direcció de TV3 amb controvèrsia i l'oposició de la majoria de partits del Parlament, a excepció dels convergents. El càrrec somiat li arribava després d'una llarga travessia del desert que el va menar a anar picant engrunes d'ací d'allà per poder sobreviure. L'emblemàtic director de l' Avui i del fallit Observador maldava per trobar la seva plaça daurada on culminar la carrera i bastir una jubilació. A banda de la seva pròpia satisfacció egòlatra personal, l'arribada de Sanchis feia feliç d'altra gent. En una reunió amb en David Madí l'any 2017, recordo que va exclamar: «Per fi controlem TV3!». Això sintetitza què significa la televisió nacional catalana per als rapinyaires i pastissers del poder autonomista de Barcelona. Quan el mateix any vaig anar a entrevistar el propi Sanchis amb l' Àlex Milian del setmanari El Temps, vaig constatar que el projecte de TV3 passava per competir amb les «cadenes sense escrúpols» (paraules de Sanchis) més enllà d'oferir una programació plenament en català que fos de referència per a la qualitat i el model de llengua.

Reitero: Sanchis no és la causa del problema actual de TV3. N'és el peó de torn i responsable darrer de la seva pròpia apocolocintosi, és a dir, de la seva transformació en carbassa –la carbassa bilingüe, catanyola, neoautonomista. Sanchis fa el paper d'enterramorts perfecte de TV3. No és cap sorpresa que en la tercera hora zero dels catalans, en aquesta derrota i decadència, hagin aparegut tants d'enterramorts neoautonomistes. És un moment tan precari que és evident que la fi del català s'està decidint en aquests dies i mesos que venen. Malauradament, el consens social de la derrota i la decadència accepta que cal sacrificar el català i assumeix ja l'anormalització lingüística. Això és especialment clar tot veient les reaccions de periodistes i altres toies gremials al fet que acceptin cegament la nova normalitat del bilingüisme i la minorització del català en una cadena de televisió fundada per revertir aquesta dinàmica.

Eixamplar la base era exactament això: no tenir la independència, aferrar-nos a les engrunes colonials, continuar essent ostatges del castellà i desintegrar-nos com a poble. La carbassa Sanchis ens narrarà les bondats doctrinàries d'aquesta neoautonomia des de TV3, en castellà.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit