Artur Mas va crear el monstre polític Carles Puigdemont. Bé, ell amb la col·laboració sempre inestimable de la CUP en el moment que va decidir llençar l'expresident de la Generalitat a la «paperera de la història». Ningú pensava que l'aleshores alcalde de Girona i diputat al Parlament fos capaç d'exercir tal capacitat de lideratge com la que ha demostrat i molts creien que es deixaria dirigir pel seu pare polític. El primer, Artur Mas, que es va cansar d'esperar que Puigdemont li truqués per consultar-li què havia de fer, ni que fos per un mínim de deferència cap a aquell que li va confiar les regnes del Govern català. Però el nou president va fer via, sense encomanar-se als veterans de la Generalitat i, encara menys, del partit. Perquè Puigdemont tenia i té un projecte que, agradi o no, l'executa a la seva manera i en aquest univers que té al cap, Convergència i l'hereu PDeCAT eren una nosa. Doncs ja s'ha tret la nosa de sobre i les esperances que pogués tenir Mas de ser ell l'escollit per aglutinar totes les plataformes independentistes que formen part de JunstxCatalunya s'han esvaït en la darrera jugada de Puigdemont. La nosa ja no és nosa, simplement ja no és, perquè cada dia que passa el Partit Demòcrata és més a prop de la paperera de la història, encara que Mas continuï esperant la trucada de Puigdemont.
