04 de juliol de 2020
04.07.2020
Diari de Girona

Sofismes i preguntes

04.07.2020 | 00:39
Sofismes i preguntes

Que Vox va a la seva, que se situa als límits de la democràcia, com els partits d'ultradreta europeus, és cosa sabuda. També és sabut que un PP sense rumb intenta blanquejar-los. Hi va negociar governs contradient la seva màxima de governs del més votat especialment a Madrid, on la diferència entre Gabilondo i el segon va ser molt gran. A tot Europa els partits democràtics (inclosa la dreta) fan un cordó sanitari a la ultradreta, aquí els blanquegen. La democràcia garanteix els drets de tothom sempre que s'acceptin les regles que ens hem donat però hi ha qui se situa en els límits, creua les línies vermelles i les democràcies europees han cregut convenient deixar-los sols i dir a la gent «compte, que aquests estan jugant amb les regles de la democràcia, volen saltar-se-les» i aquí el PP els accepta i els fa semblar bons demòcrates potser perquè són una escissió del PP i molts són amics i companys.

El PP no té una direcció sòlida, està perdut, és erràtic en els seus plantejaments. De Nuñez Feijóo o Fernández Mañueco a Iturgaiz o Álvarez de Toledo hi ha un abisme. Casado és un líder amb poc contingut i es dedica a la brega que li serveix per amagar la falta de propostes. Ara juga a consensuar algunes coses i utilitza Ana Pastor però continua sense definir-se.

Però el pitjor és la seva actitud a Europa, el raonament actual del PP sobre els fons europeus és un sofisma dels més barats. Diu que demana a Europa que es posin condicions a Espanya per accedir als fons europeus perquè tem que es malgastin en projectes ideològics de perillosos esquerrans. Però fent el que fa no està posant condicions dels garants de l'austeritat a les inversions espanyoles? No és un intent via Europa de voler imposar el que alguns considerem una perillosa política de dretes?

Hi ha un lloc per pactar, si volen, una política de futur per Espanya i és la comissió del Congrés que dirigeix Patxi López i no veig que tinguin voluntat de buscar acords constructius allunyats de projectes ideològics com diuen ells, siguin d'esquerres o de dretes. Allà haurien de fer el seu treball i no a Europa. Però això suposaria acceptar el resultat de les urnes i participar amb la força que els van donar els resultats electorals a Espanya i prefereixen jugar a Europa on els populars europeus són més forts. No ens deixem enganyar, si volen consensuar un projecte de futur per a Espanya tenen l'oportunitat d'aportar idees al debat com ha fet i demana la patronal i no anar a Europa a dir que els d'esquerres no són de fiar. És clar que això suposaria tenir projecte, cosa que no tenen i això és el que es troba a faltar. Curiosa la desconnexió del PP amb la patronal que sí ha presentat els seus projectes, que sí vol participar.

Parlant del perillós govern d'esquerres segons el PP, recordo que els governs d'esquerres de l'Ajuntament de Barcelona del 1979 al 2011 van mantenir la col·laboració Socialistes-Iniciativa (antecedent dels comuns) i van fer una tasca que encara avui és valorada positivament. El seu objectiu va ser governar, cohesionar la ciutat i fer projectes de futur. La cosa va funcionar i, de tant en tant, hi havia la necessitat per part d'IC de marcar perfil amb gesticulacions la majoria de vegades inútils. Avui estem en aquest mateix punt. Pot UP dedicar-se fonamentalment a governar i deixar la gesticulació inútil?

Tenim casos positius com el de la ministra Yolanda Díaz. Ha fet acords amb patronal i sindicats com va ser l'augment del salari mínim i els indispensables ERTOs que ara s'han renovat i aborda problemes nous com la regulació del teletreball i el treball de plataformes, per citar dos casos que intenten deixar els treballadors desprotegits. En el cas del teletreball o treball a distància, que ha crescut sense regulació durant la pandèmia, perquè demana dedicació casi-permanent i que el treballador posi els estris de treball sigui ordinador, connexió internet o sala on treballar. En el cas dels treballadors de plataformes com Go, Delivery o molts repartidors a domicili, perquè els demanen de ser autònoms quan no tenen cap autonomia com ja ha dit la justícia repetidament. També ha posat sobre la taula la reforma de la reforma laboral del PP però ha estat prudent i després del seu eloqüent silenci davant de l'acord amb Bildu, ara diu que cal acordar-la amb els actors socials per portar a terme les modificacions pactades en l'acord de govern. També hi ha l'exemple de l'ingrés mínim vital pactat entre Iglesias i el ministre Escrivá i que ens ha acostat a Europa ja que érem dels pocs països que no el teníem.

També hi ha alguna gesticulació inútil com ho són les demandes de comissions d'investigació sobre els GAL o la monarquia. En el primer cas perquè es perden per les branques i obvien les preguntes importants. Qui va crear els GAL? Qui va acabar amb la seva existència? El general Sáenz de Santamaría va aportar moltes dades sobre la lluita «bruta» contra ETA durant els governs de la UCD que són molt interessant de resseguir i va ser durant els governs de Felipe González que es va desmuntar l'entramat dels GAL. En el cas de la monarquia perquè els temes de corrupció cal deixar-los a la justícia, triga però acaba actuant i sinó vegin els casos d' Urdangarin, Gürtel (amb diversos exministres a la presó), els Pujol o el cas Palau. Les comissions parlamentàries que s'han constituït (cas Pujol) han estat decebedores, no han tingut cap resultat rellevant. Desacreditar un bon president com Felipe González és un esport molt típic d'espanyols. Molts crec que preferiríem més reunions de Felipe amb el president Sánchez per no malbaratar l'experiència de governs anteriors.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook