05 de juliol de 2020
05.07.2020
Diari de Girona

Cartes

05.07.2020 | 06:00
Cartes

Agraïment a l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro per abalisar les
Vies Braves
Josep Jané Barcelona
Vull agrair molt sincerament en nom propi i de molts nedadors que som usuaris de les Vies Braves, en aquest cas de les gestionades per l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro (Sa Conca-S'Agaró i Cavall Bernat-Roques Planes) que hagi acceptat la proposta de replantejar-se abalisar-les.
Enguany en el Programa integral Fem Platja! 2020 l'Ajuntament no tenia previst aquest abalisament com a conseqüència de mesures excepcionals que ha provocat un augment d'un 34% del pressupost previst al programa de platges (250.000 €).
Les raons principals exposades per mantenir l'abalisament:
- Seguretat dels nedadors: els carrils de natació tenen la funció principal de donar un espai reservat per nedar amb seguretat podent gaudir de la costa i la seva biodiversitat.
- Sense l'abalisament s'incrementa l'impacte medioambiental negatiu que produeixen les embarcacions a motor que són irrespectuoses amb el fons marí.
Tanmateix vull fer extensiu l'agraïment a tots els municipis de la costa catalana que han mantingut l'abalisament dels seus carrils de natació malgrat la situació adversa que estan patint.
No vull desaprofitar l'oportunitat per recordar que el projecte de Vies Braves, que va néixer l'any 2014, ha quedat suspès aquest any. Remarcar que es tracta d'un projecte pioner i sostenible, un punt de partida per la conservació del litoral. Aquest tipus de propostes sostenibles han de tenir continuitat ja que poden garantir la viabilitat de la nostra costa.
És per aquesta raó que les administracions competents han de fer el que calgui per donar continuïtat a aquest projecte.


Ajuntament de Pals: exemple d'empatia i solidaritat
Izaskun Fernández Uribe Girona
Després de mesos d'incertesa, de viure tancats, de no poder abraçar-nos ni gaudir dels nostres éssers estimats, de pèrdues d'ocupació, de milions d'ERTOs i de milers de morts, institucions públiques i privades han decidit facilitar les coses als més desfavorits per aquesta pandèmia.
L'Ajuntament de Pals de seguida va voler sumar-se a aquesta iniciativa i perquè la gent pogués gaudir de dies de platja sense que això suposi una despesa excessiva per al ciutadà, «va canviar» el preu de l'aparcament a aquestes platges, de 2,5 euros les cinc hores que costava l'any passat, a 6 euros aquest any, el mateix període de temps.
La veritat que iniciatives com aquestes fan confiar que encara queden persones o consistoris, com en aquest cas, que desborden empatia cap a les persones en moments difícils i traumàtics com els actuals, en els quals sortir a l'exterior, passejar o banyar-se a la platja, cosa que no hem pogut fer en una llarga temporada, es converteix en una cosa necessària i saludable.
Tot això sense aprofitar-se de la conjuntura i per descomptat sense causar perjudici econòmic al ciutadà.
Intueixo que la majoria dels que vam visitar les seves platges estem molt agraïts a aquest ajuntament pel detall de no voler lucrar-se en aquesta etapa postcovid.


10 anys del cop de porta a la normalització
Joan Janoher I Sadurní Forallac
Quina tristesa em fa l'enunciat: després de les fatídiques paraules d'Alfonso Guerra, quant a l'Estatut, un sent el menyspreu a tot el que ens envolta.
Han demostrat els socialistes en primera persona de ser inductors contraris a la identitat dels catalans. Les sotragades reiteratives a una total contrarietat, s'ha anat contaminant, agafant el rol de la incomprensió, i la mancança de coordinacions de criteris envers els drets més fonamentals que necessita Catalunya. Entre els quals podem destacar el concert econòmic, una autonomia absoluta dels traspassos de l'Estat i les respectives llibertats d'acció mediàtiques que no tenim.
Aquests són els puntals bàsics d'un autogovern ignorat que, com a país, estem reclamant. Per això, rebem en cada pas per aconse­guir-ho els cops de porta de la intolerància, emmascarant la nostra identitat, subversivament en tots els intents.
Seria prudent i lògic no continuar en aquesta línia, on el malestar dels catalans ens divideix, seguint la doctrina franquista «Divide y vencerás». Sistema aquest que, pel que sembla, els va força bé. Entrin, doncs, en una total normalització, i s'apartin de menysprear-nos, volem ser lliures, cercant la paraula.


On és la distància de seguretat a la plaça Bell-lloc?
ingrid espona rigau girona
Soc una veïna de la plaça Bell-lloc del Barri Vell de Girona i voldria fer públic el malestar per les constants molèsties ocasionades pels sorolls diaris i l'augment de la permisivitat de l'Ajuntament de Girona amb les terrasses dels cinc bars que hi ha actualment a la plaça Bell-lloc. L'Ajuntament ha permès ampliar les terrasses de tres a quatre taules durant la COVID. És inadmissible que en una plaça d'unes dimensions tan reduïdes com aquesta es permiti dur a terme aquesta ampliació sense respectar 1,5 metres de distància de seguretat entre les diferents taules.
Tanmateix, alguns bars, com La Malabarista, col·loquen durant els caps de setmana a la terrassa cinc taules, diversos tamborets interiors a fora, i més cadires de les permeses.
El bar Vinitu, el qual no té permís de terrassa, es pren la llicència de posar dues botes de vi a l'exterior, diversos tamborets i, a vegades, una taula supletòria al carrer.
D'altra banda, els altres dos bars, el Cercle i Can Canalla, també col·loquen més cadires de les permeses per taula.
En resum, en aquesta plaça només preval el soroll en detriment del descans veïnal sense contemplar ni respectar la distància de seguretat obligatòria en temps de la COVID.


La brossa
Núria bonet malàs Girona
He estat llegint l'article al diari conforme l'Ajuntament de Girona iniciarà una campanya de sensibilització i una altra de sancionadora amb agents de paisà i multes per no llençar la brossa on toca.
Es començarà pel barri de Santa Eugènia i s'estendrà per altres barris.
Jo faig referència al barri del Pla de Palau, que és el meu.
Ja fa molts dies que quan baixem la brossa tenim feia a encabir-la al contenidor.
Empenyent, empenyent s'aconsegueix, també és veritat. Però costa.
La conversa general dels veïns és: que fan vaga? Com és que no buiden els contenidors?
Els veïns, com diu vostè, sabem prou bé on ha d'anar cada residu. El problema és que de vegades no hi cap.
I si en comptes de multar passen a recollir més sovint? I si posen més contenidors?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook