05 de juliol de 2020
05.07.2020
Diari de Girona

Pura comèdia

05.07.2020 | 06:00
Pura comèdia

Quan el món es reduïa al meu carrer, la vida tampoc era senzilla. Calia fer molta política a fi de conservar els equilibris necessaris per a la convivència. Conviure consisteix fonamentalment en el fet que la sang no arribi al riu. Els etòlegs parlen amb freqüència de l'agressió intraespecífica, que és la que es dona entre els animals de la mateixa espècie en la defensa d'un territori en el qual els recursos són limitats i en el qual no hi cap tothom, encara que siguin germans. La lluita per defensar aquest territori és dura, però amb freqüència es limita a una representació en la qual cap individu arriba a utilitzar els seus ullals. Procuren no fer-se més mal del necessari. Eviten matar-se.
En els éssers humans conviuen dues tendències aparentment incompatibles: la cooperació i l'agressió. L'amor i l'odi. La trobada i el desencontre. No passa res sempre que els gestos d'enemistat es redueixin a la representació teatral. I per això estan precisament els partits polítics, el parlament i altres institucions democràtiques: perquè l'agressió intraespecífica no arribi a uns nivells que es tradueixin en danys físics irreparables. Per aquest motiu els polítics, millor que ningú, han de conèixer els límits dels atacs verbals, ja que alguns arriben a tal intensitat que d'ells a l'estacada o a la pedrada no queda més que un pas.
Durant els difícils dies del confinament hem assistit a demostracions de cooperació i d'agressió. Els aplaudiments donats als sanitaris, amb un comportament heroic, eren una mostra del primer, mentre que les cassolades eren una mostra del segon. L'equilibri ha estat raonable tot i l'odi que han intentat inocular en la societat alguns dels nostres representants. Però la sang, afortunadament, no ha arribat al riu. L'estiu hauria de constituir una etapa de reflexió sobre els límits de l'agressió intraespecífica entre els éssers humans. Aquests dies de calor em porten a la memòria els carrers de la meva infància, on els nens i els adults fèiem política les 24 hores de la jornada per portar-nos bé. I ho vam aconseguir, ho vam assolir. De fet, vam créixer cooperant, ajudant-nos. I quan ens desafiàvem, era pura comèdia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit