L'any passat vaig dir en una entrevista telefònica que somiava escriure una columna tan perfecta que acabés amb el columnisme de la mateixa manera que el Quixot va acabar amb els llibres de cavalleria, i l'entrevistador em va entendre que somiava escriure una columna tan perfecta que acabés amb el comunisme.

- Aquesta llengua de drap que tens -em va advertir un dia el meu pare- acabarà portant-te problemes.

Quan jo era petit, o bé no hi havia logopedes o bé vivien en dimensions econòmiques molt allunyades de les nostres possibilitats. El cas és que pronuncio tan malament ara com llavors. Fa poc, en una altra entrevista, vaig dir que he passat el confinament ocupant-me d'un petit hort que tinc al jardí, i l'entrevistador va posar que vaig superar el tancament ocupant-me d'un petit mort que tinc al jardí. Quan ho vaig llegir, em vaig quedar de pedra. La idea em va posar els pèls de punta. Encara no se me n'ha anat la imatge del cap. Em veig a mi mateix, al jardí de casa, bressolant un cadàver de mig metre i m'entra una angoixa infinita.

La vida és una espiral de malentesos, d'equívocs, de confusions. Algunes nits, quan surto a llençar les escombraries, em pregunto què passaria si un dia, per error, em tirés a mi mateix i les escombraries, suplantant-me, tornessin a casa. Notaria la meva família la diferència entre la bossa negra i jo?

- Ha tornat el pare? -preguntaria la meva dona.

- Sí, està mirant la tele -respondria el meu fill en veure les deixalles domèstiques acomodades al sofà.

Hi ha nits en què em veig davant de la tele, i penso que no soc més que això: un sac que s'ha anat omplint d'immundícies al llarg d'una vida que comença a ser llarga. Llavors em dona per fer recompte de les vileses de les quals he estat víctima o actor i sento pena per la humanitat en el seu conjunt, ja que en el fons la humanitat i jo no som molt diferents. Ho sé perquè he llegit infinitat de novel·les i alguns llibres d'història. L'única diferència és que jo, per no pronunciar bé, he fet creure a alguns que pretenc acabar amb el comunisme i que cuido d'un mort petit que tinc al jardí.