Amb motiu de la declaració de l'estat d'alarma, i des del 14 de març de 2020, moltíssimes empreses s'han vist trasbalsades i abocades a la inactivitat forçosa, amb la consegüent afectació del procés productiu i la suspensió momentània dels contractes de treball. Milers i milers de treballadors han vist com els seus ingressos minvaven inexorablement i comprovaven la improvisació i la ineficiència de la nostra administració pública, encarregada de tramitar els expedients de regulació i el pagament de les prestacions d'atur. Alguns dels afectats ni tan sols ara han cobrat el que els corresponia. D'altres han tingut i tenen problemes per accedir a la cita prèvia. Inacceptable i injustificable.

Però el que vull posar de relleu és la ­problemàtica que afecta molts treballadors i que han vist com disminueixen els seus drets i els seus ingressos arran dels famosos ERTOs. Algunes empreses, infringint la ­legalitat i burlant la Inspecció de Treball i rient-se del drets dels treballadors, han ­trobat en els ERTOs un mitjà d'obtenir ­beneficis, per mitjà del frau i l'abús de dret. Uns treballadors em fan saber que la seva empresa, en aplicació del corresponent ERTO, ja ha començat a cridar de l'atur ­alguns dels afectats. I com que tenen molta feina, l'empresa els obliga a realitzar ­moltíssimes hores extres, que no són declarades, i així s'evita reintegrar tots els membres de la plantilla. Unes altres empreses han aprofitat per variar les condicions formals, especialment a la costa, oferint la reincorporació dels afectats per ERTOs, però amb la condició de subscriure un contracte a mitja jornada, tot i que la jornada a treballar serà la màxima legal. Alguna altra empresa, tot i haver fet treballar els seus empleats fins al 19 de març, havent-se acollit a l'ERTO no ha abonat els salaris dels dies treballats amb l'excusa que els efectes de l'expedient és del 14 de març. En algun altre cas, personal que està percebent prestacions d'atur, amb les persianes baixades, han seguit treballant.

Com sempre, aquells que són respectuosos amb els drets aliens i amb la legalitat, siguin empreses o siguin treballadors, assumeixen totes les càrregues i limitacions i encara són considerats com a poc espavilats. Com diuen en la meva llengua materna: «A rio revuelto, ganancia de pescadores». Sempre hi ha gent sense escrúpols i amb manca d'ètica que mira només el seu benefici, encara que sigui trepitjant els drets dels altres o infringint la legalitat. Es una realitat innegable que encara corre molt diner negre. S'ha de lamentar que, com sempre, recaigui sobre els temorosos de la llei i els practicants de la responsabilitat social, empresaris o treballadors, el pes de la transparència i pagament d'impostos, i que sovint els que obren antisocialment i saltant-se la llei no tinguin conseqüències. Potser els responsables de la Inspecció de treball i els responsables d'hisenda haurien de reflexionar sobre si fan el necessari per perse­guir l'economia negre o clandestina i sancionar els que abusen dels drets dels treballadors i se salten les lleis. Hi ha molta feina a fer, però hi ha voluntat per fer-la?