06 de juliol de 2020
06.07.2020
Diari de Girona

Les respostes laborals a la crisi

06.07.2020 | 06:00
Les respostes laborals a la crisi

Les decisions polítiques adoptades pel Govern espanyol han col·locat a la normativa laboral i de Seguretat Social, i més concretament al Dret del Treball i de la Seguretat Social, en el «centre de l'huracà» del debat, anàlisi i crítica política i social. El meu parer és que en aquesta ocasió, i diferenciant-se totalment de com es va encarar la crisi en la reforma laboral de 2012 de govern del Partit Popular, el DTSS no ha estat, ni de bon tros, un «subproducte» de les decisions adoptades de caràcter econòmic, sinó que ha adoptat un paper rellevant i de primer ordre en la recerca de solucions a la crisi, anant de la mà amb les decisions econòmiques.
Les mesures adoptades a Espanya són semblants a les adoptades en altres països tant europeus com d'altres continents, com posen de manifest els informes periòdics de l'OIT i la documentació preparada per a la cimera mundial sobre el treball que té lloc durant els primers dies de juliol.
En molt atapeïda síntesi, aquestes mesures laborals són les següents:
A) Manteniment de l'ocupació. Expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTOs) per força major, total o parcial, i per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció (ETOP). Acompanyats d'exoneració de quotes empresarials a la Seguretat Social. La negociació entre els agents socials per arribar a un acord amb el govern abans del 30 de juny, data de finalització de vigència de la regulació prevista per als primers, ha donat els seus fruits i permetrà mantenir l'ocupació i recuperar gradualment l'activitat productiva.
B) Protecció de les persones aturades, tant de les que treballen per compte d'altri com per als que ho fan per compte propi. Flexibilització màxima dels requisits per accedir a la prestació contributiva (no necessitat de període mínim de cotització, no còmput del període «gastat» per a futures prestacions). Regulació molt flexible de la prestació per cessament d'activitat per a treballadors per compte propi. Prestacions extraordinàries per col·lectius anteriorment exclosos (contractacions temporals d'un mínim de dos mesos de durada, personal al servei de la llar familiar –27.413 perceptores en aquest supòsit segons dades oficials entre el 4 i el 29 de maig).
C) Protecció reforçada de la seguretat i salut en el treball. Canvi radical en la percepció de la importància d'aquestes mesures. La importància de la distància física, de la higiene de mans, de les mascaretes... Un debat social i jurídicament molt complicat sobre la protecció necessària per a les persones treballadores que realitzen activitat presencial, especialment en l'àmbit sanitari i en les forces i cossos de seguretat.
D) Introducció a ritme de fórmula 1 del teletreball. Aspectes positius (menor nombre de desplaçaments, menors possibilitats de contagi, possible millor organització del temps de treball) i altres no tant (especialment si les escoles estan tancades i això afecta la conciliació de la vida familiar i laboral), com ara els riscos de sobrecàrrega de treball i falta de desconnexió. Ja disposem d'un avantprojecte de llei del treball a distància, que cal esperar i desitjar que sigui tramitat amb rapidesa i que protegeixi adequadament a totes les persones, en nombre cada vegada major, que duen a terme la seva activitat per via telemàtica de manera no ocasional, sense oblidar la importància que té l'activitat presencial i el contacte directe amb les i els companys de la feina.
Relació d'aquest canvi amb la configuració del futur digital en atenció a la important transformació digital operada en el món de la feina. Així ho destaquen, vull ressaltar-les, les recents conclusions del Consell Europeu sobre la configuració del futur digital d'Europa, en què s'emfasitza «l'impacte significatiu que seguirà tenint la transformació digital en el mercat laboral europeu, en particular pel que fa a l'evolució de la demanda de capacitats, així com a l'eliminació progressiva de determinats tipus de llocs de treball i la creació d'altres de nous», i es demana a la Comissió que tingui en compte les polítiques i iniciatives de la UE en matèria de mercat laboral i protecció social amb vista a aconseguir la seva sinergia amb les polítiques i iniciatives digitals.
I) Mesures per facilitar l'adaptació de la jornada de treball, incloent un permís no remunerat per reduir el total de l'activitat. Necessitat de la seva potenciació per evitar un deteriorament en la conciliació de la vida laboral i familiar, amb afectació majoritària a les dones treballadores.
F) Atenció especial a evitar situacions d'irregularitat sobrevinguda per a la població treballadora migrant i les seves famílies. Ocupació agrària. Autoritzacions de residència i/o treball, requisits econòmics per a la reunificació familiar, requisits més flexibles per a la sol·licitud d'autorització de residència per arrelament social.
G) Protecció econòmica de totes les unitats familiars que es trobin per sota d'un determinat nivell d'ingressos. L'ingrés mínim vital com a estrella de la nova política social que ha d'arribar al major nombre possible de persones soles o unitats de convivència que ho requereixin, i que ja ha estat abonat a finals de juny a 74.119 unitats familiars. De la realitat de la crisi, i no només de la provocada per la COVID-19, dona compte que des de la data d'inici de presentació de sol·licituds, el 15 de juny, fins al dia 23 s'han presentat 344.585.
H) La recuperació, al principi oblidada, de la importància del diàleg social per a l'adopció de mesures tendents a facilitar la recuperació econòmica i el manteniment de l'ocupació.
Per concloure, reitero una tesi que ja he exposat en anteriors ocasions i que segueixo defensant per considerar-la plenament vàlida. Estem, pel que fa a les decisions adoptades amb conseqüències laborals, en el marc d'una flexibilitat obligatòria, fixada fonamentalment per al personal empleat en el sector públic però també amb conseqüències per al del sector privat. Davant d'aquesta flexibilitat obligatòria caldrà recordar els seus límits temporals (la vigència de l'estat d'alarma, tant el període inicial com totes les seves pròrrogues, i la recuperació de la normalitat) i la necessitat de recuperar en tot allò que sigui necessari la flexibilitat pactada i negociada de les condicions de treball. Flexibilitat pactada que pot i s'ha de configurar com l'eix central de les «modernes» relacions laborals de la crisi i que és sol·licitada amb força des del màxim fòrum mundial en matèria sociolaboral com és l'OIT, tal com es planteja en les qüestions que són sotmeses a debat a la cimera mundial, amb l'objectiu de promoure «un creixement sostingut, inclusiu i sostenible, una ocupació plena i productiva, i el treball decent per a tots».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook