07 de juliol de 2020
07.07.2020
Diari de Girona

Alaiork

06.07.2020 | 22:44
Alaiork

«Per açò faig aquest diari, per situar-me, centrar-me, per saber on sóc i no perdre'm, per viure cada instant conscient, per no deixar de ser a Menorca mentre exploram Nova York, però sobretot perquè els dies escrits són més viscuts».


l poeta menorquí Ponç Pons és una de les figures més destacades del panorama actual de la cultura catalana. El juliol del 2007 tinguérem ocasió de conèixer-lo a casa seva, a Alaior, aprofitant una estada familiar a l'illa de Menorca.

En aquella trobada descobrírem plenament qui era Ponç Pons: un home que durant tota la vida ha cercat ser bona persona i que cada dia s'esforça per ser-ho, i això vol dir autenticitat; un home que sempre procura fer les coses amb alegria i amb ganes que surtin bé, i això vol dir passió.

Li agrada recloure's a Sa Figuera Verda, on cuida la terra i els animals; on escolta música clàssica i llegeix obres de totes les literatures... i on escriu. Des de la solitud de la seva finca, però, no es desentén del món ni el defuig, ans al contrari, intenta entendre'l i estimar-lo.

Pons se'ns fa present, també, en els seus llibres, com ara en el darrer, Els ullastres de Manhattan (Quaderns Crema), l'origen del qual també ens porta al 2007. El febrer d'aquell any feu un viatge a Nova York, acompanyat de la Roser, la seva muller, amb motiu de la participació en un recital poètic.

De resultes d'aquella estada escrigué un dietari en el qual trena els esdeveniments més notables que visqué aquells dies amb literatura, citacions immarcessibles, reflexions suggestives... I, de manera especial, amb constants referències a Menorca (fins i tot el lector hi pot descabdellar una història completa de l'illa en vers) provocades pel seu enyor i per la seva condició d'illòman: «Viatjar serveix per descobrir, comparar, i sé que als Estats Units hi ha llocs millors, més colossals, poètics, formidables, que Menorca, però jo estic fet de la matèria de què està feta la nostra illa i el que m'agrada més de partir és poder regressar».

Tot plegat li serveix, també, per expressar les seves preocupacions: «El que em preocupa és l'ambient, el tipus de societat en què creixeran els menorquins i menorquines del futur. ¿Sentiran encara dintre seu la consciència dels valors de la llengua i el territori? ¿Ja els hauran fet creure i assumir que el progrés no és més que un fred balanç d'inexorables guanys econòmics?».

D'Alaior a Nova York. De Nova York a Alaior. Ponç Pons ens convida a viatjar, a sortir de la nostra terra... per redescobrir i valorar el que hi tenim.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook