Cartes

de Cultura

Lidia Angelats Jordà Ripoll

Sí, Sra. consellera de Cultura, quina raó que té quan diu: «Veig massa castellà a TV3».

Vostès tenen el vots, vostès tenen el poder. La democràcia ja començaria per aquí. Altra cosa ja és quan es parla de criteris professionals (pel bé de la humanitat). Això, per mi, és dictadura pura i dura.

Han de revisar-ho tot. I, si cal, alliberar El Terrat d'aquesta compromesa càrrega. Ja fa massa anys que hi són. Doncs, miri, alliberament.

Hi podria haver possibilitat de canvi; noves maneres de sentir i de fer. Renovació, oferir oportunitats a professionals nous o gent nova i amb il·lusió. Al final, això seria democràcia.

Falta, Sra. consellera de Cultura a les televisions catalanes, les mostres més representatives d'aquesta terra. A més de la llengua catalana comentada per gent que sàpiga del tema però contrastada i debatuda per ens i personatges com més lliures i independents millor. Després la música, i la primera música pròpia del país és la de Cobla Catalana; les Sardanes. Música excel·lent, ben explicada, ben documentada. En teoria i en pràctica. Amb demostracions diverses dels músics que formen part d'aquest art alegre, fi i delicat.

Que puguin expressar-se amb seguretat i fermesa, sabent que, per fi, són valorats.

Temps d'ara

Anna M. Picas Genís la jonquera

Del confinament al teletreball.

Amb el desconfinament un treball amb altres aires.

Qualsevol gestió t'obliguen a fer-la online, però previ registre, identificació, DNI, signatura electrònica, senyes, contrasenyes, números de mòbils i de comptes -després et fan creure amb la «protecció de dades».

Amb el fàcil i bonic que és la comunicació verbal, el to de veu, el cara a cara amb l'interlocutor, un somriure, l'escalf d'una encaixada, això ja ha passat a història. Que l'escriure no ens faci perdre el llegir.

No parlem dels estaments oficials, t'has d'anunciar. Ens queixàvem d'abans que anaves a la ventanilla i et deien «vuelva usted mañana», ara et diuen «demani cita prèvia» i amb molta sort te la donaran al cap de vuit dies.

Freqüència al transport públic

Núria Carreras Jordi Banyoles

Soc usuària del transport públic que utilitzo diàriament per anar a treballar des de fa molts anys. Durant l'estat d'alarma es varen reduir els horaris com a conseqüència de l'aturada laboral que es va produir. Però ara, un cop hem tornat a la normalitat, almenys en l'aspecte que la majoria tornem a anar a treballar, no s'han recuperat els horaris habituals i en el cas de la Teisa, en el trajecte Banyoles-Girona, s'han reduït a la meitat. En lloc de passar cada mitja hora, passen cada hora. Això comporta dues coses. En primer lloc que l'autobús va molt mes ple, cosa gens recomanable en les actuals circumstàncies i en segon lloc que molts hem hagut de tornar a agafar el vehicle privat perquè els horaris laborals no ens coincideixen amb la freqüència del transport. Crec que en els últims anys s'han fet passos molt importants respecte a la conscienciació de la importància d'utilitzar el transport públic pel respecte al medi ambient i les targetes mensuals també han sigut una bona eina a l'hora d'animar a deixar el cotxe particular a casa perquè resulta força mes econòmic.

Em sap greu que fem passos enrere en aquest aspecte i per altra banda l'ATM tampoc dona cap explicació sobre aquesta situació o quan té previst reanudar amb normalitat el servei. Potser hi ha raons que desconeixem per mantenir la reducció de freqüències, però estaria bé que ens les expliquessin.