Aquests darrers dies ha aparegut una nova formació política a Catalunya: el Partit Nacionalista. Ja fa molts anys que des de Convergència es parlava d'aquesta possibilitat. Ara ha estat una realitat a causa del desori que existeix en el bàndol independentista que fins avui pretenia dominar Carles Puigdemont.
Ves per on, allò que semblava impossible ara s'ha fet realitat. L'expresident actua com un autèntic cabdill, sense cap mena d'escrúpol i fa les llistes només tenint present aquells que li deuen fidelitat absoluta. Amb el pas del temps, cares conegudes s'han vist sacrificades per una forma de fer política que no té ni cap ni peus.
Puigdemont pretén liderar un moviment sense democràcia interna i prenent les decisions d'una manera totalment unipersonal. Així va nomenar Quim Torra a dit, així confeccionà les llistes al Parlament de Catalunya i així col·locà Laura Borràs al capdavant del grup de Madrid amb uns integrants que, llevat d'alguna excepció, ja no tenen res a veure amb l'antiga Convergència. La majoria són una colla de llepacrestes que li riuen totes les gràcies a canvi d'un sou públic ja sigui a les corts espanyoles o a Barcelona.
Però amb el pas del temps resten importants ferits de guerra que ja no suporten les directrius que arriben de Waterloo d'una persona que per diversos motius està perdent el pols de la societat catalana. Ens agradi o no avui la millor fórmula política es basa en la democràcia que necessita de partits forts, amb substrat ideològic i en debat permanent. Això Puigdemont no ho vol perquè aspira a manegar-ho tot, sense cap mena de control. I alguns excompanys seus no el suporten entre altres motius perquè s'han quedat sense escó i aspiren a no abandonar la vida pública.
Ara veurem per un costat els hooligans d'en Puigdemont, els nacionalistes de la Marta Pascal i els del Partit Demòcrata que hauran de buscar a correcuita cartell electoral. Serà curiós saber què faran la gran majoria d'alcaldes i regidors davant d'aquesta inesperada divisió. Tots han sortit d'allà mateix, però a qui de debò afavoreix aquest nou panorama polític és a ERC, que per primera vegada pot guanyar unes eleccions catalanes i amb aquesta fragmentació dels seus contrincants es treu l'alè del noi d'Amer del clatell. No cal oblidar que l'actual eurodiputat és un bon estratega i gaudeix d'una sèrie d'incondicionals en el camp independentista que posaran tota la carn a la graella per intentar no perdre bous i esquelles.
D'altra banda Quim Torra resta en una posició de fora de joc. Ja pinta ben poca cosa però si endarrereix la data electoral es només per lesionar els interessos dels republicans. De ben segur que des de Waterloo li exigiran una data que remogui sentiments i que tingui aquell to èpic capaç de fer miracles. Ja se sap que el Cid guanyà batalles després de mort... Mentrestant, ERC esperarà que passi el temps, per tal que no pugui ser acusada del trencament del Govern català.
Aquests propers mesos caldrà veure com encaixa aquesta reestructuració dels operadors polítics atès que de ben segur afectarà des d'un punt de vista electoral. A més existeixen algunes formacions petites sorgides de l'espai polític de CiU com els exunionistes d' Espadalé i Lliures que cercaran aixopluc en aquest nou Partit Nacionalista que si sap col·locar el missatge i diu les coses clares, pot tenir un llarg recorregut.
Tots aquests moviments seran clau perquè Catalunya enceti una nova etapa amb un govern de coalició encapçalat per ERC i on avui per avui no sembla que puguin tenir lloc els seguidors de Puigdemont. Però el temps ho dirà.
