07 de juliol de 2020
07.07.2020
Diari de Girona

La Passió, segons Sant Mateu i la Guerra Civil, segons Gironella

06.07.2020 | 22:44
La Passió, segons Sant Mateu i la Guerra Civil, segons Gironella

Si diuen que La Passió segons Sant Mateu de J.S. Bach no s'ha d'escoltar, sinó que s'ha de gaudir, no és menys cert que, a parer meu, independentment de la posició que tinguis en la contesa, la versió de J.M. Gironella sobre la guerra civil s'ha de llegir.

L'escriptor de Darnius retrata literàriament, a la seva sèrie de novel·les sobre la guerra d'Espanya, més de 120 personatges històrics reals. Procurarem acostar-nos a algun d'ells.

A la trilogia, o tetralogia, si comptem també Los hombres lloran solos, Gironella situa l'acció en una ciutat petita, Girona, en la qual tota una galeria de personatges, més o menys coral, ens va explicant, segons la seva particular visió, com va ser l'època republicana, la guerra i la postguerra.

Ja a Los cipreses creen en Dios, el personatge central és Ignacio Alvear, que ve a ser un alter ego de l'autor. Aquest rol vol representar la bipolaritat amb què varen viure el conflicte molts espanyols, atès que el presenta com una persona suposadament d'idees avançades però que, per circumstàncies personals, es veu empès a lluitar amb els nacionals.

Per mantenir un ordre, respectarem la cronologia que marca la novel·la que, en el fons, és un seguit de reportatges, cròniques historicoperiodístiques, que comencen a Girona, explicant com varen reaccionar les diferents classes socials a la proclamació de la república el 14 d'abril, un règim liberal-burgès, que no va poder fer realitat les reformes socials i econòmiques que la societat demanava.

A través de les més de 900 pàgines del primer best-seller que va escriure, Gironella fa desfilar tot un seguit de caràcters de les més diverses classes socials i polítiques de Girona. Així, ens trobem Julio García, el cap de policia, un republicà culte, maçó que és lúcid i cínic alhora, però sobretot un paifart. Com a contrapunt trobem els mestres David i Olga, que l'autor els fa de la UGT. Un dels personatges més maquiavèl·lics és La Voz de Alerta, un tradicionalista incendiari, que inicialment dirigeix un diari carlí i que, a mesura que avança la trama, el trobarem com a cap dels serveis secrets a Pamplona, Burgos i finalment a Barcelona. També hi ha el falangista Mateo, el subdirector del banc Arús, un antimaçó militant de la CEDA, la meuca Canela, l'anarquista José, l'Ana María, l'amor impossible del protagonista, el Dr. Relken, un jueu que trafica amb obres d'art requisades, l'arrogant Mn. Alberto i tot un seguit de militars i religiosos franquistes, profundament reaccionaris.

Els comunistes estan dirigits per Cosme Vila, trobem al catedràtic Morales... uns actors als quals Gironella els dona molta vida, tot i que en realitat, els anarquistes i la gent del POUM varen jugar un paper molt més cabdal. A la gent d'esquerres l'autor sempre els ridiculitza i en destaca les misèries i errors. Malgrat això, i encara que la gent de dretes i els afins al règim sempre surtin ben parats, Gironella, en el seu moment, va rebre moltes crítiques de part dels sectors més ultres, que trobaven que no estaven prou ben representats a la saga. Mn. Martirià Brunsó, un membre actiu de l'Ejército Azul de Fátima, fins i tot va contestar el best-seller de l'escriptor de Darnius amb un altre llibre, Los cipreses que maldijo el diablo, un text que, cal dir-ho, a les llibreries va tenir molt poc recorregut.

El poble volia canvis i quan la CEDA va prendre les regnes del poder, hi va haver vagues obreres i l'any 1934 es varen produir la revolta d'Astúries i els fets d'octubre a Catalunya, que es varen saldar amb un grapat de morts i 2.500 presos amuntegats en el vaixell-presó Uruguai, ancorat en el port de Barcelona, inclòs tot el govern de la Generalitat.

La repressió va ser brutal i les forces d'esquerres varen iniciar una campanya per l'amnistia, que es va aconseguir amb el triomf del front popular a les eleccions del 1936. Enmig d'una gran crisi econòmica d'abast europeu, se succeïren les lluites obreres, les protestes i les insurreccions fins que, amb l'assassinat de Calvo Sotelo, els militars varen trobar l'excusa perfecta per iniciar, el 18 de juliol, l' Alzamiento Nacional.

A la sèrie de llibres d'èxit de Gironella sobre la guerra civil, es poden anar seguint tots els esdeveniments, a través de les activitats dels principals personatges que, començant per Girona, es mouen per tot el país per diferents raons, primer familiars i professionals i, després, els que van a lluitar a la guerra, els trobem en fronts distints: Madrid, Guadalajara, Belchite, Terol i finalment a la batalla de l'Ebre.

J.M. Gironella, com si fos un reporter, va avançant a la trama com si ell hagués estat present a pertot. De fet, després de passar-se l'any 36 als nacionals, va fer la guerra en el Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat, on va coincidir amb altres gironins com ara els Germans Sàbat, Feliu Matamala o el seu cosí Josep Maria Ginès, que, més endavant, arribaria a ser president de la Cambra de Comerç.

A la seva obra Gironella fa unes descripcions molts realistes, gairebé cinematogràfiques, dels afusellaments indiscriminats duts a terme pels milicians i de la repressió de les sinistres txeques.

Quan parla dels excessos que hi va haver en el bàndol franquista, la seva posició és molt més laxa, condescendent i comprensiva.

Mentre rellegíem Gironella, s'ha aixecat el confinament i, ara, el futur s'alça davant nostre amb molts interrogants. Què passarà aquest estiu amb el turisme a la Costa Brava? L'esdevenidor més immediat no es veu gens clar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit