El creixement de la població humana és asimètric. Aquest moviment desigual es paga amb energia i degradació ambiental. La ciutat genera disfuncions en l'ecosistema: l'explotació de l'entorn per la indústria, la contaminació, etc. El coronavirus ha posat en crisi les capitals: amb una major densitat, la probabilitat de contagi és més gran. I les mesures de confinament han resultat més dures allà on hi ha menys possibilitats de mantenir una distància de seguretat. El ritme d'augment de la població mundial, que no es veurà afectat per la covid-19, és preocupant. La taxa de mortalitat ha disminuït en pocs segles gràcies a la medicina, la sanitat, la higiene? La natalitat ha experimentat un descens, però menys acusat. El creixement, doncs, ha estat logarítmic, propi dels organismes que (encara) no es troben limitats pels recursos de què depenen. Això no es pot mantenir per sempre, per molt que hagin avançat la ciència i la tecnologia. L'auge de la ciutat s'ha produït tradicionalment a expenses del camp immediat. L'acceleració de la tendència a la urbanització es derivava d'uns estils de vida en què les distàncies i les despeses no eren un problema, si més no, al Primer Món. El tancament de fronteres de països, regions i ciutats per la pandèmia ha trencat aquesta lògica. Per això, entre gener i abril, les cerques de finques rústiques i xalets al portal espanyol Fotocasa es van incrementar un 46% i un 36%, respectivament.