Reforma estructural de l'administració pública

Francesc Buixeda Cabré Santa Pau

Acabada la declaració d'alarma, la classe política pretenia buscar un altre divertiment, amb el rei emèrit a primera fila, que segons la Constitució, és inviolable, tot i que ha abdicat a favor del seu fill Felip.

Després han entrat en campanya electoral al País Basc i a Galícia, una situació que influirà en la política general, complicarà l'aprovació dels pressupostos del proper exercici i la mesa negociadora de la situació catalana. Sense menysprear l'ajut comunitari per les conseqüències de la pandèmia, una negociació de difícil solució.

Al mig de tot, tornen els rebrots en tot el panorama nacional, amb la preocupació i desgast polític que això representa. No ha donat temps ni a dotar les infraestructures i recursos sanitaris i ja s'endevina una repetició, desconeixent el seu abast.

Dins aquest difícil moment polític, social, econòmic i epidemiològic, el govern de l'Estat i els de les CA es veuran obligats a prendre decisions molt doloroses, no només contra la ciutadania, que ja estem farts, sinó també i en primer lloc, són les reformes estructurals, fins ara no s'ha reparat en despeses, principalment l'administració central, no ha parat d'augmentar, tot tenint en compte que les CA han assumit pràcticament totes les seves competències, la mostra està en l'actual govern amb més de 22 ministeris (com mai) acompanyats dels recursos humans, assessoraments, seguretat, vehicles, etc. No creieu que seria més fàcil començar per aquí i deixar la ciutadania i pensionistes tranquils? Això és la punta de l'iceberg, amb ganes, decisió i seny, n'hi ha moltes més, que serien agraïdes per la població, si la voluntat política desitjada fos aquesta!

De parròquia a centre cívic

Lluís Torner i Callicó Girona

No fa gaires dies, va sortir publicada la notícia del tancament, de la parròquia de Santa Maria de Vista Alegre, i la seva transformació en un centre cívic, per a la gent de tot aquest barri. És tracta d'un fet que, a ben segur, haurà comportat un cert sentiment de tristor, per als feligresos que, tot i que cada vegada més pocs, encara feien ús dels seus serveis, i que ara el trobaran a faltar. Són cinquanta anys d'història, aviat és dit. És de suposar que se'ls devia anunciar, degudament, el fet i el motiu. A algunes i alguns, especialment els d'una determinada edat, no els haurà sigut fàcil d'entendre-ho, però a ben segur, per d'altres, no solament trobaran coherents els motius, sinó que a més a més, veuran acceptable la transformació en un centre cívic; un servei actualment ben necessari, que també tindrà utilitat, per a la gent del barri, donant-l'hi un servei, si voleu diferent, però també prou necessari.

Costi més o menys d'acceptar, cal pensar raonablement que, per un costat la manca de mossens i per l'altra la gradual pèrdua de feligresos, feia coherent la decisió presa pel bisbat. Que és un renúncia, no gens fàcil, pels feligresos, és evident i ho entenem, però els ha de compensar veure que, tot i que d'una altra manera, seguirà donant un servei. Mirant-ho amb un xic de caritat cristiana, els farà més fàcil l'acceptació.

No voldríem posar-nos on no se'ns demana, simplement, com a gironins, és el nostre parer.

Resposta al senyor López de Lerma

JOSEP MARIA BOSCH GIRONA

«Cree el ladrón, que todos son de su condición», no sospito que hagi robat. Els polítics «mienten más que hablan» com deia aquell castís. Pel que fa a mi, no només no dic mentides, sinó que «endemés», no en sé de dir-les.

No li vaig dir López per aquella mania dels polítics de creure que la gent es supremacista: pensava que era el vostre primer cognom. Pel que fa al «Vicari» no deia que l'haguessin ungit sinó que desenvolupava la vicaria a la perfecció. He parlat força vegades amb vostè, que no em coneix pel meu nom, sinó per la persona: el vaig trobar tres o quatre vegades i sempre al mateix punt: sota les voltes de la plaça Miquel de Palol, més o menys a l'altura de Can Vidal. Recordarà que, una vegada li vaig dir que no entenia com, mentre estava en actiu escrivia unes cartes molt ben estructurades, i quan ja no estava amb CDC, les cartes havien baixat en qualitat, feia servir a vegades una «prosa poètica» horrible i es notava l'enveja envers els que l'havien fet fóra. Potser no deia «Pujolet», sinó «El Nen».

Cal eixamplar l'horitzó de la mirada

Jesús Domingo Martínez GIRONA

Aquesta Memòria, la Memòria Anual d'Activitats de l'Església a Espanya, ens recorda també que cal eixamplar l'horitzó de la mirada, que no podem romandre indiferents davant el patiment d'altres, per molt llunyans geogràficament que es trobin. En la seva activitat l'Església reflecteix que som una sola família humana, que gaudeix amb les alegries dels seus membres i porta les seves espatlles també totes les seves penalitats.