othom vol controlar la pandèmia i només el president Trump ha sortit a dir que tindrà una vacuna a final d'any. Els Estats Units continuen sent la millor idea del món i mentre la resta de països han corregut a amagar-se com les rates, Amèrica ha estat la primera i l'única a sortir a buscar la seva salvació, que com sempre serà la de tots. Mentre Europa en general ha volgut pactar amb la malaltia tal com va voler pactar amb Hitler; mentre concretament Quim Torra fa el ridícul al Segrià, amb les tant reclamades competències recuperades, mentre la consellera Vergés descobreix cada dia un nou límit de la seva incompetència, essent incapaç de controlar els nous casos amb seguiment i aïllament, i mentre l'alcalde de Lleida, Pueyo, recorre al més primitiu racisme per justificar-se, culpant els temporers que de fora vingueren del rebrot, el tan insultat president Trump, i les tan insultades empreses farmacèutiques del seu país ens estan fent una vegada més la feina bruta.
El món col·lapsa de covardia i de negligència, d'antiamericanisme ferotge, de tercermundista fascinació per la Xina ( Zapatero) o per Veneçuela (Podem i la CUP) i els Estats Units s'obren el pas entre tanta desfeta, la desfeta moral dels que no mereixen la llibertat de què gaudeixen, perquè no paguen mai el preu de protegir-la. De fons, la Catalunya que tantes lliçons ha donat, que tantes competències ha reclamat i que tant s'ha rebaixat dient que si fos independent tindria menys morts, ha acabat amb el Segrià confinat per manca de control, de seguiment dels casos: per manca de la mínima audàcia, dels mínims coneixements i per un retard que ja no sembla ni tan sols intel·lectual sinó simplement mental. Trobo que encara alça pocs murs, el president Trump.
Espero que hi pensi, Quim Torra, quan sigui inhabilitat a finals de setembre. Que pensi en el frau que ha estat per als catalans, per al forat que ha creat amb la seva antipolítica depriment, ruralista, populista, grollerament incompetent. Que hagi condemnat Lleida a un segon confinament és una metàfora perfecta del que l'home és i mereix. Lleida física i Lleida moral. Et mereixeries quedar-te tu també tancat a Lleida, i que aquest fos el teu llegat. La presa de pèl als independentistes amb posturetes, la teva buscada inhabilitació jugant a les pancartes, la indecència amb què vas jugar a treure profit de la crisi sanitària i el calamitós ridícul que has fet quan, tal com demanaves, t'han deixat actuar. Si tinguessis algun honor, dimitiries. Si et quedés alguna dignitat, demanaries perdó. Però el cinisme t'ha engolit del tot. Vam ser molt amics, vas ser el meu editor i ara l'espectacle de mesquinesa i de negació amb què has destruït el país que tant dius que estimes, la poca vergonya amb què has jugat amb les nostres vides i la nostra economia (que és el mateix), i com has embrutat, enfosquit i estafat totes i cadascuna de les coses que deies que estimaves ha estat massa salvatge per a què et continuï estimant algú que no sigui ben bé de casa. De casa teva.
Ens has atacat, ens has vingut a buscar en l'hora més fràgil i ens has fet servir de carnassa. El que has fet amb Catalunya, fent-ne befa amb els teus posats de soldadet de paper d'estrassa, ho has fet amb tots i cadascun dels catalans, utilitzant-nos com si fóssim boles de carn amuntegades, munició per a la teva guerra imaginària, i que si és imaginària no és perquè jo ho digui sinó perquè tu no ets ni la meitat d'home que cal ser per lliurar-la de veritat. Ets el contrari de la llibertat. Ets el contrari dels homes travessant la fosca per ser lliures. Ets la fosca disfressada de falsa inquietud. I en la teva foscor interessada, tacada i mentidera, Catalunya se n'ha anat per l'aigüera mentre tu feies el mec, ens humiliaves per dins i per fora i cobraves el teu sou. Ara et faràs la víctima i diràs que «Espanya inhabilita Catalunya». I serà mentida, la més grossa mentida. Ets tu qui t'has inhabilitat no tenint el valor de fer el que vas prometre que faires i ets tu qui t'has inabilitat sent un incompetent, un incapaç, un president funest amb la deshonra afegida d'haver viscut sempre en la queixa, en la culpa aliena i en aquest endarreriment provincià, cantonal, boscal, que tants anys de viure a la ciutat no t'han esborrat del gest, ni de la cara.
El revers d'aquesta rendició, que no ha estat exclusiva de Catalunya però que Catalunya ha dut fins a la més exèntrica paròdia, ha estat el president Trump. El parc Disney de Califòrnia fou el primer a obrir del món. No hi ha hagut rebrots a Les Nines, sinó a Lleida. El doctor Mitjà semblava el nostre heroi i jo me'l vaig creure, però les solucions venen d'on venen, no venen d'allà on no venen, i no és mai casualitat. Tot plegat va acabar sent un programa de TV3, per sortir-hi amb el seu nòvio i un tàper cigroner. Com sempre a Catalunya, tocar-se els peus mirant el culebrot pot més que la glòria de qualsevol gesta, mentre ens curem gairebé de tot prenent medicaments descoberts a Amèrica, critiquem el seu sistema sanitari i diem que Trump és un feixista.
El que és més emocionant és que el continuarem insultant quan anem a suplicar-li cent mil dosis, o un milió, de la seva vacuna.
