Cartes

Àlex Gilabert gerent de Teisa

En resposta a la carta de la Sra. Núria Carreras (7-7-20), en la qual explicava que la freqüència del servei Girona-Banyoles té la meitat d'assiduïtat del servei habitual després de l'estat d'alarma, des de TEISA volem explicar que no és com descriu exactament.

Actualment, el servei Girona-Banyoles té 17 serveis d'anada i de tornada, de dilluns a divendres (habitualment, n'hi ha 29), amb 30 minuts de freqüència a primera hora del matí i, després, a cada hora. Els 12 serveis que «falten» (per completar els 29) s'utilitzen per doblar les expedicions de Banyoles a Girona, però amb sortida/destí des d'Olot i/o Girona.

D'aquesta manera, les sortides a les hores i 15 minuts (per exemple, 8.15, 9.15 h...) tenen un autocar de Girona a Banyoles i un autocar de Girona a Olot, propiciant que hi hagi menys aglomeracions, en repartir els usuaris en dos autocars. Per tant, pel que fa a l'operació, i tot i que i sembli que hi ha menys servei, hi ha en funcionament el 100% d'autocars i de personal.

El servei de caps de setmana és l'habitual. Pel que fa a la demanda, malauradament es troba entre el 45 i 50%, quan l'oferta dels serveis de TEISA es troba al voltant del 90%, havent posat en marxa tots els serveis subvencionats, que són entre el 40 i 50% a les nostres comarques contràriament al que generalment es pot pensar.

També hi ha la incertesa de què passarà amb la recuperació de la demanda, ja que al setembre la intenció és tornar al 100% de l'oferta. En aquests moments, el sector del transport públic encara no sap si tindrà algun suport per cobrir el «forat» de la demanda.

Estem d'acord que s'ha fet un gran esforç durant els últims 20 anys per part de tots en augmentar la quota del transport públic, però desconeixem si es disposarà de pressupostos millorats (com en la Sanitat o en l'Educació) per seguir apostant per la mobilitat sostenible. A més, tot i que durant l'estat d'alarma s'ha recomanat no utilitzar el transport públic, la realitat és que és molt segur per la obligatorietat d'utilitzar la mascareta.

Mil dies/nits

LLORENÇ CARRERAS i SUREDA BESCANÓ

Incomprensiblement per qualsevol mortal aquest proper diumenge, 12 de juliol, es compliran mil dies/nits a la presó dels dos líders socials: Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

Aquests darrers dies, poc moviment independentista i/o de desobediència civil. Els partits despistats, uns al despatx preparant les eleccions abans que acabi aquest any en una campanya contínua. Altres fragmentant l'espai nacionalista, amb noves sigles per acabar de confondre el ja cansat electorat, Els Tsunami que va tenir un epicentre a l'aeroport de BCN i altres rèpliques locals està en «stand-by» (espera silenciosa)... Els CDRs dispersos per la geografia encara no han paït que mentre uns polítics conviden a manifestar-se, altres polítics de la mateixa corda segueixen amb la repressió desbocada. Molts ciutadans encara no s'han recuperat de les conseqüències que ens ha portat la covid-19 i la seva manifesta tova gestió. No oblidem que un bon grapat de ciutadans encara estan pendents de temes judicials relacionats amb l'1 d'octubre, la sentència i les protestes davant d'aquests esdeveniments.

Mentre passa tot això, l'aparell de l'Estat segueix fent la seva via. Ara vindrà el parèntesi de les vacances d'estiu i deixarem la feina per al setembre com els alumnes, amb problemes en la seva gestió acadèmica (quan hi havia la normalitat que coneixíem). Aquest curs escolar passarà a la història com «vist i no vist» i el pitjor que la normalitat està molt trossejada i cada dia hi ha més retallades democràtiques.

De totes maneres encara hi ha ciutadans que segueixen manifestant-se cada dia amb la mascareta posada, guardant la distància social, picant molt fort les cassoles i esquelles, cantant a ple pulmó perquè tothom recordi la injustícia d'aquestes 1.000 nits. Endavant, esquellotaires. La República ens espera.

Memòria dels absents

Eulàlia Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí

Recentment hem pogut gaudir de lluna plena, d'un paisatge de nit amb una lluna tota rodona que les nits clares sense núvols ha lluït en aquest estiu confinat. També hem tingut a l'Empordà dies de tramuntana. I les temperatures durant alguns dies han variat des de la calor més xafogosa fins la més templada. Crec que seran les sensacions que ens acompanyaran aquests mesos estivals i les que ens recordaran que la natura i el temps segueixen el seu procés, que la continuïtat hi és i que el record d'aquells que ens han deixat durant la pandèmia també hi és.