Ja que no existeix cap raó mèdica o científica que expliqui l'obligatorietat -ni tan sols la recomanació- de l'ús de mascareta en espais oberts, vull pensar que n'hi ha una de més poderosa: l'econòmica. Igual que al cap dels anys vam descobrir que darrere la fal·lera de plantar palmeres a Barcelona hi havia l'empresa jardinera de Marta Ferrusola, suposo que d'aquí un temps ens assabentarem que la fabricació o la importació o el transport o la distribució de les mascaretes -potser tot plegat- va servir per afavorir un neoconvergent o un republicà que estava necessitat. O un simple «amic especial» d'alguna consellera o conseller, que també tenen dret a guanyar-se bé la vida amb els nostres diners, com sap bé Laura Borràs i, per a desgràcia d'ella, així mateix sap la justícia. I no hi haurà res a dir, els catalans entenem perfectament que hi ha coses més importants que la salut i els ciutadans, entre elles i especialment, fer diners.

Hauria de ser obligatori dur mascareta també a l'hora de dormir, en dutxar-nos o en menjar, activitats al cap i a la fi igual de contagioses que caminar pel carrer en solitud, i bé que ens l'hem de posar en aquest cas. Això incrementaria la compra d'aquest accessori, amb la consegüent satisfacció de qui se'n beneficiï, que de moment no sabem qui és però és igual, ja sense conèixer-lo ens n'alegrem per ell.

Resulta que malgrat el seu nom, la «distància de seguretat» no era de seguretat, almenys a Catalunya. Mentre a la resta del món la separació a l'aire lliure era suficient per evitar contagis, a Catalunya el virus salta més, o potser el fet diferencial significa que els catalans escopim més lluny al parlar. Benvingut sigui aquest virus català, més saltironaire que el d'altres latituds. A banda de l'innegable benefici econòmic que suposarà per a vagin a saber qui, l'ús de la mascareta té una altra utilitat, també molt catalana: amagar la inutilitat del governet. Ja que recuperar competències i començar a escampar-se el virus com si no hi hagués un demà, ha sigut tot una, s'havia de fer alguna cosa que simulés que hi ha algú al volant. I ja que ni mesures de protecció, ni socials ni sanitàries semblen tenir cabuda al governet, quedava només obligar-nos a tots a dur mascareta. No serveix de res -si exceptuem l'anònim beneficiari- però mira, així sortim a la tele com si haguéssim fet alguna cosa i a final de mes cobrem la nòmina. Una màscara té aquesta propietat: quan se la posa una sola persona, oculta la cara, però quan se la posa tothom, oculta que tenim uns polítics inútils. Benvinguda la mascareta, si ha de servir per tapar les vergonyes de la consellera i de Presidentorra, que són moltes i molt grosses.

Jo mateix estic disposat a fer-la servir a tota hora, de fet estic escrivint aquest article a mascareta posada si serveix per ocultar que el governet no serviria per gestionar ni el seu propi berenar, que estic segur que és la mamà qui els prepara el dònut amb xocolata abans d'anar a treballar a la conselleria que els toca.

És de justícia poètica que un governet que va començar la pandèmia mostrant al món les seves incapacitats supremes en no ser capaç de regalar una màscara a cada català sense col·lapsar tot el sistema, acabi fent servir les màscares per intentar dissimular la seva ineptitud. A Catalunya no tenim govern, tenim una gran mascarada.