Tot anirà bé» (el lema embafós que va circular a tort i a dret les primeres setmanes de confinament)... i un xurro! Aspirem, com a màxim, a esmorteir el desastre perquè la covid-19 ens ha enganxat a tots amb els pixats al ventre. A tots, epidemiòlegs -els del ram- inclosos. Negar-ho és explicar un conte de la Xina, mentir, una pràctica tan perversa com habitual els últims anys a «la Dinamarca del sud». Algú(na) va dir, en un dels moments més dramàtics de l'epidèmia, que en una Catalunya sobirana hi hauria hagut menys morts. I algú(n) altre, en funció del peu amb què es llevava, es va passar el confinament demanant més confinament, primer, i la desescalada reclamant més desescalda, després. I ara que finalment tenen el dret a decidir (!!!), a Lleida passa el que passa: «Un drama humanitari», en paraules del president del Col·legi de Metges d'aquella província, Ramon Mur. Explica aquest doctor que al maig ja van advertir al Departament de Salut que calia buscar una solució digna per als temporers de la fruita vinguts de fora, als qui l'alcalde, Miquel Pueyo, que representa que és d'esquerres, va acusar de ser els culpables dels rebrots (assenyalar els pàries surt gratis sempre, a la Terra Ferma i a Pequín). I entre rebrot i rebrot -a Girona ja en comencem a tenir-, màscares a discreció per ordre d'una consellera de Salut, Alba Vergés, que navega cap al Triangle de les Bermudes, un tros de l'oceà Atlàntic ideal per als naufragis. Ara que els reis del mambo -el Govern dels indepes- tenen la (in)competència s'han comptat 774 nous positius en 24 hores, torna a haver-hi morts i el sistema públic de Salut ja tremola pel que pugui venir. Culpa seva? Seria injust plantejar-ho en aquests termes -el virus ha enganxat tothom amb els pixats al ventre-, malgrat que ells, els patriotes de tercera divisió regional, són els primers de buscar culpables sota les pedres... de Madrid. A Catalunya, al «Tot anirà bé», la cantarella col·lectiva dels inicis de l'eclosió de la pandèmia, li hauríem d'afegir «o no». No fos cas que...