11 de juliol de 2020
11.07.2020
Diari de Girona

Lliçons de la pandèmia

11.07.2020 | 00:09
Lliçons de la pandèmia

La pandèmia em recorda en Calvin, el nen amb el seu tigre que sempre viu en un món paral·lel, el seu món i, de tant en tant xoca amb la realitat sigui amb la mestra o amb els pares. La pandèmia també ens ha tret del món de confort en què vivíem, un món fet a la nostra mida i hem xocat de cop amb una realitat que els científics anunciaven però que ningú volia creure que arribaria. I a més ens ha fet veure moltes coses que normalment amaguem, no volem veure.

Que el virus es propaga més fàcilment en situacions de pobresa és una obvietat. A la nostra societat, tan civilitzada, ens ha recordat com viuen els temporers que fan feines agrícoles, per exemple, a Lleida. Ara tothom parla de si viuen al ras i administracions i agricultors (que són els que els contracten), es volen treure les puces de sobre però la veritat és que els temporers fa molts anys que venen i viuen en condicions infrahumanes i les institucions no diuen res i la societat es tapa els ulls, vergonya ens hauria de fer. I això també passa en altres professions en diferents graus (sembla que el brot gallec ve dels «temporers» de l'hostaleria), perquè també hi ha les kellys, els que reparteixen paquets de tots tipus, etc.

Que la ciència és important ho sabem però molts cops ens n'oblidem. Tot i no tenir una vacuna avui estem molt més preparats per fer front a la pandèmia que en altres temps. Avui tenim estudis sobre virus semblants, tenim nous medis de tractar afectacions respiratòries, UCIs, respiradors i moltes altres coses perquè la ciència i la tecnologia mèdica han avançat molt. Cal recordar que les societats cultes (amb bons sistemes d'ensenyament) valoren i respecten la ciència, no creuen en conspiracions o en falses teories basades en creences com fan els fanàtics com Trump o Bolsonaro.

El virus ha posat sobre la taula la importància de tenir societats estructurades i cohesionades. Amb això vull dir, reduint-me a allò essencial, societats que tenen sanitat per a tothom i ben dotada, ensenyament universal i de qualitat i un contracte social que permet a tothom viure dignament, que manté la desigualtat en nivells raonables. A Espanya i a Catalunya els nivells sanitaris i d'ensenyament no són dolents (les retallades i privatitzacions que PP i la dreta catalana dels exconvergents els han fet més vulnerables) però tenim un nivell de desigualtat que amb l'austeritat com a resposta equivocada a la crisi del 2008 i ara amb la pandèmia s'ha disparat. Ho explica de forma contundent el relator de l'ONU en el seu informe sobre la desigualtat a Espanya (incloent Catalunya, que té uns índexs semblants als de tot l'estat). Les societats més desestructurades han sigut més vulnerables a la pandèmia i quan dic més desestructurades no sols parlo de països pobres perquè els EUA és un país ric però molt desestructurat ja que no té una sanitat pública universal i té uns nivells de desigualtat que no són raonables.

Aconseguir fer més estructurada la societat europea és un dels grans objectius dels fons de reconstrucció que aquests dies s'està discutint a les capitals europees. Però com diu Olaf Scholz, ministre alemany de finances en un article a El País, també hem d'usar aquests fons per fer que les nostres economies esdevinguin més competitives, més robustes i més ecològiques. Hem de cooperar, diu, per fer les reformes que cada país ha d'emprendre en aquest sentit i hem de tenir un pressupost més fort per ajudar a la transformació climàtica i digital que les economies d'Europa demanden.

A Espanya es va constituir una comissió parlamentària sobre la reconstrucció que fins ara ha tingut menys consens del desitjable però que ha fet la seva feina tenint en compte que els fons europeus sembla que estaran condicionats als objectius que explicava en el paràgraf anterior. Haurem de tenir projectes que demostrin la seva utilitat per avançar en aquests objectius sigui per fer la societat més estructurada, sigui per avançar en economies més competitives, robustes, digitals i ecològiques. El govern d'esquerres ha posat sobre la taula una sèrie de projectes importants, Ciutadans i un seguit de petits partits han col·laborat en el document que avui està sobre la taula de la comissió però no ho han fet, s'han situat al marge, Vox, el PP (que ha fet poques aportacions) i els nacionalistes. De totes maneres crec que no m'equivocaré si els dic que passades les eleccions basques, el PNB aportarà idees i aprovarà el document en la votació final. El que no tinc clar és què pensen fer els nacionalistes catalans. Si els exconvergents i el seus embolics els situen fora de qualsevol consens, tampoc veig cap interès dels d'ERC per aportar idees i fer avançar projectes.

A Catalunya, si teníem un govern dividit i inoperant (inclús la ciutadania se n'ha adonat i en una recent enquesta un 51% valorava molt negativament la seva acció), ara l'embolic dels exconvergents aguditza el problema. El vicari Torra es passa els dies queixant-se, demanant diners sigui dels 16.000 milions que el Govern ha donat graciosament a les CA, sigui del fons europeu. Els d'ERC estan perduts en les seves contradiccions perquè no s'atreveixen o no saben què pensar, què fer. La realitat és que els fons europeus demandaran projectes ben orientats però nosaltres en el nostre petit món no estem fent la feina. S'ha constituït una comissió parlamentària per a la reconstrucció a Catalunya a petició conjunta de l'oposició (PSC, Comuns, Ciutadans i PP) però no es veu cap interès per part del Govern català de donar-li vida. Si no fem la feina que cal, després de res servirà anar reclamant però aquí el govern, desgraciadament, passa de tot.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook