Cauen estàtues, es canvien noms d'institucions inveterades, s'autoorganitzen espais d'exclusió racial, es creen llistes de gent desafecta i s'inicia una cacera de bruixes i terror per destruir la vida a qui pensa diferent. L' identity-politics és en plena ebullició als Estats Units. Tal com va anunciar fa 4 anys el meu mestre i mentor, el professor de Columbia University Mark Lilla, en un important i influent article al New York Times, l' identity-politics és un «pànic moral» que solament sembra la destrucció i la derrota perquè ignora les necessitats reals de la gent, això és de la classe treballadora desposseïda. La fixació sobre el pànic moral quant a sexualitat, gènere, ètnia i semblants obre una terrible distorsió sobre les forces reals d'un país, que de sobte sembla que només hagi de tractar la qüestió de la diversitat com a únic problema estructural.
Del «pànic moral» de Lilla, la polarització de Trump i els efectes econòmics i socials devastadors de la crisi del coronavirus n'han sortit els actuals maoistes -els també anomenats social justice warriors (guerrers de justícia social), disposats a ser l'avantguarda de la revolució cultural americana, a imitació de la revolució cultural xinesa. L'objectiu és fer foc nou: destruir els Estats Units que coneixem i construir-ne un de nou completament diferent. Seguint l'historiador i professor de dret a Columbia University, Jedediah Purdy, els Estats Units necessiten periòdicament de reinventar-se i renéixer perquè forma part de la natura essencial americana: és una «anarquia tolerable» que ha de preservar la idea de llibertat en un significat o un altre. És evident que hi ha una idea de llibertat en els maoistes de l'experiment anarcocriminal del Capitol Hill Autonomous Zone (CHAZ) de Seattle i del Black Lives Matter (BLM) que consisteix bàsicament a destruir la llibertat democràtica per construir una nova llibertat per a alguns privilegiats racialitzats. No debades, el BLM té majoria blanca, millennial i progre -una nova mena de progre que fa anys que es cou a Amèrica.
L'any 2018 vaig assistir a la convenció de Nova York dels Democratic Socialists of America (DSA). És una convenció recordada per l'agror i lluites fratricides entre dues faccions. D'una banda, hi havia la facció anomenada «ultraleft», que era la que considerava que el programa polític havia de ser majoritàriament econòmic; d'una altra, la facció dita dels «neo-kautskistes» (en honor al renegat Kautsky, polític socialista alemany a cavall del segle XIX i XX), que creia que el programa polític havia de ser bàsicament identity-politics fent entrisme dins el partit demòcrata. Van guanyar els neo-kautskistes i en aquella convenció es va entronitzar una jove promesa de l'organització anomenada Alexandria Ocasio-Cortez, avui congressista, la veu més progressista dins el partit demòcrata i la punta de llança institucional dels maoistes americans. La maniobra va tenir èxit.
És molt curiós d'observar com l' identity-politics ha derrotat l'anàlisi i prediccions sòlides de Mark Lilla. És encara més curiós de constatar que la facció moderada del DSA s'hagi transformat en els maoistes recalcitrants i violents que són avui. Tot imitant el que va ser la revolució cultural xinesa, la part econòmica continua ben absent dels seus objectius i polítiques. Així, cauen estàtues, es rebategen institucions, edificis i carrers, i es destrueix la vida de gent ordinària sota l'acusació (sempre falsa) de ser racistes. Mentrestant, els mecanismes econòmics i estructurals capitalistes que són al darrere de tots els mals que assoten Amèrica romanen intactes.
