11 de juliol de 2020
11.07.2020
Diari de Girona

Naturalitzar l'estupidesa

11.07.2020 | 00:09
Naturalitzar l'estupidesa

No hi ha setmana que l'actual classe política no em sorprengui. I això que faig mans i mànigues per esquivar-la. A casa, per exemple, tinc bloquejats tots els canals de notícies i de tertúlies polítiques. Ho faig per salut mental però mai és suficient; xafardejant per les xarxes socials o navegant per internet, sempre m'acabo trobant alguna nova declaració del polític de torn que em deixa com la pasta de moniato. L'últim affaire l'ha protagonitzat el docte vicepresident del Govern espanyol, Pablo Iglesias, declarant, si fa no fa, que en una democràcia avançada cal naturalitzar la crítica i l'insult a les xarxes. I s'ha quedat tan ample. També és cert que, en general, l'espectacle que molts polítics ens donen en les seves compareixences a les diverses cambres parlamentàries del país són tan lamentables que fa temps que assenyalen aquesta institucionalització de l'insult. I tot això sense oblidar-nos de moltes de les seves piulades a Twitter, la xarxa social dels cunyats i les cunyades per antonomàsia, una plataforma infecta on els polítics no s'ho pensen a l'hora de baixar al fang per perbocar infinitat de sentències tan innecessàries com incendiàries exemptes, no només, de reflexió i assessorament, sinó sobretot del mínim de responsabilitat social que se'ls hi pressuposa.

A veure, que això de naturalitzar l'insult no és mala idea, sobretot si es fa per treure ferro, però tampoc és nova perquè els il·lustríssims Muchachada Nui ja cantaven fa més d'una dècada aquella celebèrrima cançó d'entranyable tornada que deia allò de «¡Hijo de puta, hay que decirlo más!». El problema és aplicar-ho en un context de crispació creixent com el que hi ha. Els polítics, sobretot els governants, haurien de donar exemple, haurien de ser els millors i més ben preparats d'un país per gestionar-lo amb la màxima eficàcia i respecte vers els seus conciutadans, siguin votants seus o dels altres.

Lluny d'això, tenim una classe política que busca sempre la confrontació i defuig del diàleg, alimentant un estat de crispació continuada que s'estén al carrer tal com la covid-19, un fet que no només dificulta la tasca de govern sinó que la desacredita. Que un alt funcionari digui ara que s'ha de naturalitzar l'insult amb el dèbil argument de la llibertat d'expressió i el joc democràtic, sobretot si és per legitimar una guerra contra els sectors que et són crítics i també t'insulten a tu, a part de deixar clar d'on vens, és tan contraproduent i absurd com legitimar la violència.

Arribats a aquest punt, molts encara es pregunten per què hi ha hagut tanta relaxació amb el desconfinament. Doncs perquè la gent està farta de tanta manipulació, d'haver de fer cas a uns hipòcrites poc humils que no n'encerten ni una, gens acostumats a demanar perdó si s'equivoquen i que, per tot això, resten als antípodes de l'excel·lència intel·lectual i conductual. El fruit d'haver naturalitzat l'estupidesa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook