12 de juliol de 2020
12.07.2020
Diari de Girona

Què farem amb la devesa ?

12.07.2020 | 06:00
Què farem amb la devesa ?

La Devesa és un d'aquells temes recurrents i sempre pendents de la nostra ciutat. Probablement, és «el tema pendent» per antonomàsia. Fa molts anys que tothom diu que s'hi ha de fer alguna cosa, que cal recuperar-la i integrar-la a la ciutat. Mai, però, no arriba el moment d'encarar el repte de manera seriosa sense maximalismes ni actituds populistes. Quan era jove, i d'això ja fa uns quants anys, aquest ja era un clàssic apassionat del debat ciutadà. Ha passat el temps i continuem estant lluny de la situació definitiva (o almenys de llarg termini) que la ciutat del segle XXI necessita.
És cert que en aquests darrers anys s'hi han fet actuacions necessàries que no podien esperar. Algunes de més encertades que d'altres; unes importants i altres, no tant. En conjunt, però, han aportat solucions a les diverses problemàtiques que tenia la ciutat. Per destacar-ne algunes, citaré la construcció del Pavelló Firal i de l'Auditori Palau de Congressos a l'extrem oest del parc; la passera que la connecta amb la riba de davant del pavelló de Fontajau i, per extensió, amb la zona de Domeny i Germans Sàbat i que ajuda a «cosir la ciutat». Durant uns anys, a l'estiu, també s'hi van autoritzar unes carpes per poder-hi prendre consumicions bo i escoltant música a la fresca i que van provocar alguns problemes amb veïns per qüestió de fressa excessiva. Com és ben sabut, el parc també acull un cop l'any les atraccions i parades de les Fires de Sant Narcís així com les barraques i concerts de la zona de La Copa. Des de fa força temps, també acull dos cops per setmana el mercat de fruites i verdures i parades de roba. Al meu entendre, totes aquestes autoritzacions, en general, s'han anat fent amb prou seny tot i que la ubicació del mercat encara crea controvèrsia. En tot cas, no hi ha un pla global que contempli el conjunt amb visió de futur a mig i llarg termini.
Ara fa gairebé deu anys, el 14 de desembre del 2010, la corporació que en aquells moments presidia Anna Pagans va aprovar el Pla d'Usos i Gestió del Parc de la Devesa de Girona. Era una eina necessària i prèvia a l'aprovació del futur Pla Especial de la Devesa que havia de ser ambiciós i tenir una vigència per força anys.
El 29 de gener del 2015, l'aleshores alcalde Carles Puigdemont va anunciar amb bombo i platerets que per fi havia arribat «l'hora de la Devesa». En aquells moments, les coses ja havien madurat força i hi havia un consens general en què la ciutat havia de determinar d'una vegada el paper del parc i redefinir-ne alguns elements com ara la transició al riu. Com que també hi havia opinions diferents sobre com es concretava tot plegat, hom va creure necessari dur a terme un procés participatiu sobre què s'havia de fer i com s'havia de fer. Això va ser després que s'hagués fet el procés participatiu per al Pla d'Usos de la Devesa del regidor Ponç Feliu en el mandat d'Anna Pagans esmentat abans. El problema i, si se'm permet, el canguelis, apareix quan, en el moment de prendre una decisió, l'Ajuntament constata que hi ha opinions contraposades sobre què es pot fer i què s'ha de fer. Aleshores, per acontentar tothom, tiren pel camí del mig i engeguen un nou procés de participació ciutadana que comença a finals del 2014 i que durarà més de dos anys i mig.
El novembre del 2017 s'arriba al resultat final dels procés participatiu consistent en una proposta de màxims, que va ser presentada amb mitjans tecnològics sobre com seria la futura Devesa. Tota la zona d'aparcament asfaltada del voral perimetral nord s'eliminava per obrir el parc al Ter; aquests terrenys es convertien en una zona vegetal de continuïtat fins al riu. Dels quatre vials de circulació del carrer del riu Güell (dos en cada sentit), els dos a tocar de la Devesa desapareixerien i s'integraven al parc; es conservava la zona d'aparcaments així com també els dos vials a tocar de La sala de Ball, un en cada sentit. Aquesta reforma afectava també la rotonda el·líptica del Rellotge així com l'avinguda Ramon Folch que eixamplava voreres i suprimia la rambla entre carrils. El Camp de Mart passava a ser una zona pavimentada/compactada i les grades de formigó del sector de La Copa (les barraques) també desapareixien. Tot el procés d'informació fins arribar a aquest moment va tenir un cost al voltant dels 100.000 euros.
Aquest pla es va aprovar de forma inicial amb els vots favorables dels tots els grups municipals excepte ERC i la CUP, que es van abstenir. El març de 2018, però, i per sorpresa, l'alcaldessa Madrenas va anunciar: «Tot i que tenim les garanties d'aprovar amb àmplia majoria política el Pla especial de la Devesa, veiem que no estem en la posició d'un inequívoc consens social pel que fa al futur del parc. Per això, hem decidit rebaixar la tensió i prendre'ns el temps que faci falta per trobar les eines per aconseguir aquest consens necessari». Quant al procés per buscar un consens ampli per al pla diu que: «Quan sigui el moment, ho reiniciarem». I en un altre moment, afegeix: «No hi ha pressa». Un cop més, la ciutat es troba amb la sempiterna resposta que mai no és el moment. Un cop més, el consistori aplica la màxima poruga i mandrosa de qui dies passa, anys empeny i anar fent.
Val a dir que, en l'interí, tant els governs de Puigdemont com els de Madrenas han permès a la Devesa activitats intensives prohibides en el Pla d'Usos. La més sonada va ser un concert multitudinari de música electrònica l'estiu del 2017. Aquí també s'hi a d'afegir la instal·lació del circ en diverses ocasions, fet que tampoc permet la normativa. Quant a la problemàtica del mercat bisetmanal, cal dir que el govern municipal, que feia dos anys que no reunia la Taula de Marxants, finalment ho va fer per establir mesures sanitàries per la pandèmia del coronavirus. Mesures que, per cert, van arribar tard i que en un primer moment no van satisfer els marxants perquè establien reducció del nombre de parades en lloc d'optar per ampliar els espais com s'ha fet en altres municipis.
Tot plegat em porta a pensar que al crit abrandat i amarat d'urgència del «Tenim pressa!» que un determinat activisme emet de forma insistent i pesada a tort i a dret, l'alcaldessa Madrenas hi podria respondre perfectament: «Ep!, alto! Pressa segons per què. Queda clar?»

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook