Que tinguem sort
La crisi de la covid-19 ha obligat als governs de tot el món a passar de la lògica de la retòrica a satisfer les necessitats de la societat a través de l'acció de la concreció política. Es poden satisfer les necessitats emocionals que tenim els ciutadans amb absència de projecte, però no es poden solucionar els seus problemes en la buidor en la qual alguns volen situar el debat públic. El fracàs en la gestió de la crisi dels populismes de Donald Trump o Jair Bolsonaro exemplifiquen que, en realitat, el rei va nu.
Avui se celebren eleccions al País Basc i tot apunta al fet que el Partit Nacionalista Basc (PNB) revalidarà el seu Govern. Més de trenta anys liderant les institucions han servit no només per estar en millors condicions per poder-ho fer també en el futur, sinó per entendre a través del poder local i autonòmic que els anhels dels ciutadans es concreten mentrestant a millorar les seves condicions de vida. I, per poder-ho articular, cal desenvolupar un projecte que no només tingui vocació de representar la societat, sinó de liderar un model polític i econòmic que els sigui útil.
Probablement estem vivint un model fundacional, especialment a tot Occident. I sembla que aquells que qui com Angela Merkel tenen la capacitat de combinar una visió ideològica amb una habilitat en la gestió, no només tenen èxit en el present sinó que estaran en millors condicions per poder liderar el nostre futur. Que tinguem sort.
La utilitat política
Ho podia haver escrit en positiu: a favor de la utilitat política. Però el llenguatge que funciona en la nostra conversa pública és en negatiu. Un recent estudi dels professors Noam Gidron i James Adam sobre 20 països occidentals demostra que Espanya és la societat més polaritzada del seu entorn. És a dir: aquella on els simpatitzants d'un partit polític senten més antipatia pels d'un altre partit. Molt més que als Estats Units, per exemple.
En aquesta dada hi pot haver l'explicació de les avaries d'una inestable vida política en l'àmbit espanyol i català des de 2015. La màxima malvolença de les societats democràtiques occidentals! Al principi del seu mandat a la Casa Blanca el president Barack Obama va escriure un premonitori article on apuntava que el llenguatge de la crònica i l'anomenat relat polític cada cop tindria més característiques pròpies de les estructures gramaticals i discursives del llenguatge esportiu. Blanc contra negre, un bon revés a la mandíbula, hooliganisme a les grades... Què és sinó aquesta política superficial que distreu i crea polarització i fanatisme a cop de tuit, «zasca» i frases de traç gruixut pel consum massiu en les xarxes socials?
Diuen que cada cop més una part important de la població té interès per la política però seria més apropiat dir que aquest tipus de consum de la política és assimilable al consum de programes de distracció. Literalment la franja horària que abans ocupava un programa de crònica rosa avui l'ocupa un exitós programa pretesament d'anàlisi política. La societat més polaritzada de totes les societats occidentals: aliment per l'autoafirmació en la pròpia bombolla de les conviccions quan no el gregarisme i el cultiu de l'antipatia, la visceralitat i el rebuig cap el que pensa diferent. Podem trobar episodis d'aquest clima malsà cada dia en la vida política catalana i espanyola. On fins fa poc cridava més l'atenció la destrucció que la construcció, la no utilitat política.
