El desastre que van implicar el confinament pel coronavirus, primer, i la distància física, després, ha portat empreses i institucions culturals a lluitar per un objectiu diferent de l'habitual. De manera que, més que el consum dels artefactes i serveis del sector, els ha interessat que els usuaris compartissin el material i l'avalessin amb comentaris o clics en botons amb forma de cor. Les comunitats virtuals havien permès en el passat, quan es gaudia d'estabilitat, que les creacions més diverses s'expandissin. No obstant això, nombrosos membres d'aquests col·lectius no solen estar disposats a pagar -ni molt ni poc- per allò que suposadament els fa tan feliços si poden tenir-ho de franc. Instagram, Youtube o Twitter són plafaformes òptimes per al màrqueting d'escriptors, intèrprets, actors, fotògrafs, artistes plàstics... Però les seves accions -de vegades, imaginatives; en altres ocasions, desesperades- a través de les pantalles no han evitat que en països com Espanya s'hagi disparat un 30% la pirateria cultural durant la vigència de l'estat d'alarma per la covid-19, com ha revelat la Coalició de Creadors, que agrupa els professionals del cinema, la televisió, els videojocs, la música, els llibres i la premsa. Aquesta informació ha estat corroborada pels portaveus de CEDRO, l'entitat que vetlla pels drets editorials i sonors.
