En la tardor del 1879, R.L. Stevenson -l'autor de L'illa del tresor, cosa que convé recordar en aquests temps d'ignorància narcisista- va estar vivint a la comarca californiana de Monterey. Un dia va anar a visitar l'antiga missió de Carmel, fundada més d'un segle enrere pels frares mallorquins de Fra Juníper Serra. L'únic que es va trobar Stevenson va ser una làpida d'un vell cementiri que havia estat arrencada i usada com a blanc per fer punteria amb trets de pistola. Setmanes després, Stevenson va tornar a la missió i es va trobar amb un cor d'indis que entonaven a la capella cants gregorians en llatí. Un indi cec, d'uns vuitanta anys, dirigia el cor. Stevenson va narrar aquella visita a l'església de Carmel en un dels seus millors llibres de viatges, De prats i boscos: «Mai he vist rostres més vívidament il·luminats d'alegria que el d'aquells cantaires indis... I commou el cor recordar aquells bons pares d'antany que els van ensenyar a treballar la terra, a llegir i cantar, que els van donar llibres de missa que els indis encara conserven i estudien a les seves barraques, i que ara han estat reemplaçats per cobdiciosos lladres de terres i sacrílegs tiradors de pistola. Aquest és l'aspecte horrible que presenta el nostre protestantisme anglosaxó enfront de les obres de la Companyia de Jesús».
És evident que Stevenson confonia els frares franciscans de Fra Juníper amb els missioners jesuïtes de les «reduccions» del Paraguai (les que van inspirar la pel·lícula La missió, per cert). Però el que està clar és que ningú ha expressat millor que ell l'admiració cap als frares mallorquins que van colonitzar Califòrnia i el menyspreu cap als colons nord-americans que els van substituir. És cert que els frares van obligar a treballar els indis en «presidis» i que les malalties van delmar els nadius. És cert que hi va haver revoltes, i en una d'aquestes, els indis van matar a cops de sageta un dels frares, Lluís Jaume (Jayme, diuen els documents), que era de Sant Joan. I també és veritat que Fra Juníper era un home difícil que tenia una visió mil·lenarista de l'existència humana. No crec que fos fàcil conviure amb ell. Tampoc crec que fos una persona amb la qual vingués de gust sortir a fer una passejada.
No obstant això, convindria preguntar-se si qualsevol de nosaltres s'atreviria a fer el que Fra Juníper i els seus frares van fer fa dos segles i mig en el que llavors es deia Alta Califòrnia. Avui dia, qualsevol taral·lirot que penja vídeos de balls a Tik Tok se sent autoritzat a insultar Fra Juníper només perquè ha sentit dir que va ser racista. I fins i tot hi ha hagut gent que ha demanat enderrocar la seva estàtua a la plaça de Sant Francesc de Palma (els qui fan caure estàtues sempre estan pensant en secret en l'estàtua que s'erigirien a si mateixos, en general el doble de gran que la que estan enderrocant). I pitjor encara, si algú s'atrevís a escriure ara alguna cosa com el que va escriure Stevenson fa segle i mig sobre els frares mallorquins, de seguida el titllarien de racista i de supremacista blanc i es reclamaria a crits que els seus llibres fossin cremats a la plaça pública. Però la pregunta que ens podem fer segueix sent la mateixa. Eren racistes aquells frares? ¿I eren uns assassins genocides i sàdics, tal com els anomenen ara els fanàtics intel·lectuals «Woke» a les xarxes socials?
Vist d'acord amb el que ara considerem racista, potser sí que eren racistes, perquè per descomptat aquells frares estaven convençuts que els indis de Califòrnia, que vivien pràcticament en l'Edat de Pedra i es dedicaven a l'economia de subsistència dels caçadors-recol·lectors del Paleolític, eren uns «salvatges» que havien de ser educats i civilitzats. Però en canvi, si ho pensem d'acord amb el que era habitual el 1750 (o fins i tot dos segles més tard), aquells frares van tractar amb un insòlit respecte als indis, als quals no consideraven «bèsties immundes» ni «súcubes infernals», sinó persones dignes de ser alfabetitzades i educades en els ensenyaments de l'Església (i això incloïa, no ho oblidem, els cants gregorians que Stevenson va sentir cantar a l'església de Carmel).
De manera que podem posar en qüestió l'obra dels missioners -ningú va preguntar als indis de Califòrnia si volien ser «civilitzats»-, però aquells missioners no van ser racistes ni genocides ni res semblant. O almenys no ho van ser en els termes simplistes i puerils amb què ara jutgem les coses.
