Si les autoritats sanitàries tenen raó, anem cap al desastre, perquè les seves indicacions registren una notable desobediència. I si no passa res pel fet que un munt de gent les ignori amb alegria, llavors és que les indicacions no calien. Però se suposa que consellers i directors generals saben el que fan i escolten els experts, de manera que l'opció bona deu ser la primera: les instruccions calen i anem cap al desastre.

A la web de la Generalitat, secció «preguntes més freqüents», epígraf «salut», es respon a la qüestió: «Quan he de fer ús de la mascareta?». I entre altres respostes ofereix aquesta: «A la feina sí que cal, excepte si s'està a l'interior d'un despatx propi d'ús individual, amb la porta tancada». Però des de dijous mateix, en què es va dictar la nova normativa i es van fer públiques aquestes indicacions, els informatius i programes de conversa de TV3 llueixen els presentadors i els convidats a cara descoberta. I això que els platós de Sant Joan Despí són un centre de treball, un lloc de feina.

La televisió pública és un referent, i l'espectador tendeix a prendre-la com a font d'inspiració en cas de dubte. A tots els que busquen excuses per eludir la incomoditat del tapaboques només els faltava aquesta. Excuses que generen imatges prou divulgades de colles festives sense protecció ni distància, i de gent pel carrer amb el drap sota la barbeta, a la butxaca o, directament, enlloc. Els brots es multipliquen, s'escampen omplint el mapa de taques, la xifra de contagis es dispara, les mesures s'endureixen, i continuem tan tranquils. Per què m'he de preocupar si veig agents de la llei que ensenyen la dentadura mentre xerren entre ells? I operaris amb la creu sanitària que mostren el somriure mentre construeixen una carpa hospitalària? Igual que ho fan unes adolescents quan expliquen a càmera com els està agradant un concert.

Si no passa res, si no cal preocupar-se tant, llavors que no ens atabalin amb llargues llistes d'instruccions restrictives. I si passa, si n'hi ha per tant i el perill és real, llavors anem-nos preparant, que la cosa pinta malament.