No hem de rebre
el Rei
Marina Ramió Suñer ExRegidora de Boadella i Les Escaules
A Figueres agradi o no tot i que no governi, el que hi ha és una àmplia majoria independentista i republicana ja que sumen catorze regidors si sumem els vuit regidors de Junts per Figueres, els cinc d'Esquerra Republicana i el regidor de Guanyem Figueres. Per tant i veient la majoria que tenim al consistori el pròxim divendres, dia 17 de juliol, ni l'alcaldessa, Agnès Lladó, ni el cap de l'oposició, Jordi Masquef, haurien d'anar a rebre els monarques de l'Estat espanyol, si volen, que deixin el protagonisme a Pere Casellas, que tampoc hi hauria d'anar perquè si no recordo malament el senyor Casellas s'autodeclara republicà, si té coherència no anirà tampoc a rebre els monarques, però d'això ja en dubto.
No hem de rebre el Rei ni la Reina, els hem de demostrar que a Figueres no són benvinguts, i la millor forma de demostrar-ho és que els partits locals siguin conseqüents amb el que els seus partits en àmbit de Catalunya i demostrin que Figueres, com la resta de Catalunya, no tenim reis i que és una ciutat independentista i republicana. I per demostrar-ho, tant l'alcaldessa, Agnès Lladó, com el cap de l'oposició, Jordi Masquef, han de passar d'anar a rebre el Rei, i s'han de quedar a casa o seguir treballant per la ciutat, però lluny dels mitjans que fotografiaran la solitud dels monarques.
També en l'àmbit global de tots els figuerencs/ques han de fer un Tortosa i demostrar als monarques que la capital de l'Alt Empordà no té rei, que és una capital independentista i republicana, i els primers que espero que estiguin a l'altura siguin les autoritats locals, tant Agnès Lladó com Jordi Masquef i facin per exemple com l'alcaldessa de Girona, que ignora totalment els monarques espanyols. Figueres ha d'estar a l'altura!
Un intens i vibrant viatge musical€
MONTSE PLA BADALLÓ Montfullà
El passat 11 de juliol vaig poder gaudir d'un concert poètic, íntim, vibrant, amb les emocions a flor de pell a la Sala Jamboree de Barcelona. La Maria del Mar Bonet i en Borja Penalba en un concert postconfinament ens portaren del cel a les cadires de la sala en aquest gran dia amb la cançó Joan d'On Vens (Joan, d'on vens tan gran dia? Si jo t'ho contava, t'alegraries. Jo en venc del cel€). La sala no era un jardí verd i blanc de primavera com diu la cançó Blau i Sol de Roses Blanques sinó una sala al centre neuràlgic de Barcelona, una tarda d'estiu qualsevol.
La Maria del Mar inicià el concert amb una glossa dedicada al públic assistent, original i especial, que va rebre de seguida els aplaudiments del públic.
Del cel, vam viatjar poèticament a Ripoll de la mà del poema de Pere Quart dedicat a la Maria del Mar, una mena «d'amor clandestí, sense llavis ni sang, espectral€» La veu que sentia Pere Quart era de mar€ «Tant de bo, tant de bo...» Tant de bo haguéssim pogut parar aquest temps i gaudir més estona d'un concert especial tan pel públic que hi havia a la sala, com per les cançons d'aquests dos grans artistes sobre l'escenari€ però tots sabem que no podia ser€
De camí a casa, recordava totes les cançons, tots els amics que havia trobat. Una bona copa de vi em va servir per brindar «Per Hipòcrates» tot recordant les cançons de la Sala Jamboree a cada glop€
Molta salut i molts concerts, Maria del Mar, i com diu el poeta Marc Granell, «plens de llum com la llum amb què il·lumines€»
