La contribució que el meu amic Ventura Pons ha fet a la cultura catalana del segle XX (i més enllà), està per sobre de qualsevol dubte. I no parlo només dels fruits de la seva pròpia activitat com a director de 33 pel·lícules catalanes fins al moll de l'os o les 11 obres de teatre que ha dirigit. Ni de les 810 vegades que el seu cinema ha representat a Catalunya a Festivals de Cinema d'arreu del món. Ni de les 34 retrospectives que li han dedicat les filmoteques dels països més cinematogràfics, ni dels estudis i congressos acadèmics sobre les seves obres que han organitzat les universitats anglosaxones i europees més reconegudes pel seu tarannà en el 7è Art, ni de les tesines doctorals que versen al voltant del seu treball. Parlo també de tots els impulsos que ha donat com a emprenedor cultural -des de la seva faceta com a col·leccionista d'art català contemporani fins a la de promotor de sales de cinema a Barcelona, València i Figueres. I parlo del seu compromís amb la música, la literatura, la dansa i qualsevol expressió artística que hom coneix o pugui imaginar-se.

Aquest cap de setmana hem sabut que l'actual crisi està paralitzant l'activitat cinematogràfica d'en Ventura. No hi ha diners i, lamentablement, els polítics sempre comencen posant les tisores on ells es pensen que s'ha d'estalviar primer, que normalment i trista és el món de l'Art i la Cultura. I potser és veritat. Potser tenen raó aquells que afirmen que la fam i les mancances impulsen la creativitat, perquè sempre hi ha hagut Art, fins i tot en les èpoques més fosques de la humanitat. Però l'Art d'en Ventura no és un Art que pugui practicar tot sol. No és com escriure un llibre, pintar un quadre o formar una escultura. L'Art de fer cinema depèn (i molt) de la professionalitat de tots els que hi contribueixen -des dels elèctrics fins als actors i les actrius i és impossible crear cinema sense diners, tot i que hi ha qui gasta molt més del que fa falta i en Ventura sempre ha estat exemple de saber treure el màxim profit dels mínims mitjans.

Així que als seus quasi 75 anys i davant la limitació dels ajuts que fan falta per continuar donant impulsos al cinema català, en Ventura ha decidit desprendre's de bona part de la seva col·lecció d'obres, per poder continuar finançant els seus projectes. La seva actitud no ha canviat. El cinema d'en Ventura ja parlava en català quan ningú no donava ni un «duro» per donar-li suport. Espero que un dia aquells figuerencs que van criticar el seu Ajuntament per haver donat suport a la seva aventura de tornar a posar en marxa els cinemes Las Vegas hagin de retre comptes davant el país. Perquè quan ho faci en Ventura, rebrà tots els honors que mereix!