Estadistes i polítics

José Ortega y Gasset (1883-1955) en la seva obra Mirabeau o el polític publicada el 1927, deia que estadistes són aquells governants capaços de prendre mesures que resulten bones a llarg termini, encara que en l'immediat puguin resultar antipàtiques i impopulars. Finalment, serà la història amb mirada retrospectiva qui jutgi si el polític és un veritable estadista o un simple funcionari, oportunista, demagog o pusil·lànime, quan no mentider o diletant.

Ortega classifica els governants en estadistes, escrupolosos i «pusil·lànimes» afegint que l'home d'Estat «ha de tenir 'virtuts magnànimes' i mancar de les 'pusil·lànimes'». Ortega també deia que el bon estadista no ha de ser virtuós (W. Churchill era bevedor contumaç de whisky) ni un intel·lectual, ja que el polític ha d'ocupar-se factualment de les coses immediates (feina, salut, benestar, cultura, etc., mentre que l'intel·lectual només es preocupa d'aquests temes des del coneixement teòric. És sabut que l'estadista és incomprès, perquè s'ocupa de qüestions a llarg termini i pot prendre decisions impopulars a curt termini, en tant que la majoria dels polítics es preocupen dels resultats immediats de les seves accions, pensant bàsicament en termes electorals. D'altra banda, virtuts convencionals com l'honradesa, la veracitat, els escrúpols, no són típiques del polític, que sol ser propens a certs vicis com el desvergonyiment, la hipocresia, la venalitat o la mentida. Per tant, no s'ha de mesurar el gran home polític per l'escala de les grans virtuts, ja que la grandesa ve inevitablement acompanyada de la seves pròpies misèries.

El psiquiatre Arnold Ludwig (Universitat de Kentucky, EUA) va avaluar científicament les qualitats dels homes d'Estat i les recopilà en el llibre King of the Mountain: The Nature of Political Leadership (2002), on analitza els 377 homes d'Estat més importants de l'últim segle. La seva valoració es basava en la capacitat de salvar o reunificar un país, crear una nova ideologia i ser un model en termes de la moralitat. En el seu llistat va col·locar Atatürk (Turquia) en el primer lloc de la llista dels 377 líders mundial. El segueixen el president dels EUA Roosevelt i el líder xinès Mao.

Es diu que actualment a Europa, Espanya i Catalunya falten homes o dones d'Estat, governants per damunt dels petits interessos i passions de partit com van ser-ho Churchill, Adenauer o De Gaulle. Un estadista deixa una marca de canvi positiu i de progrés en la història del seu poble, ja que el guia cap a una destinació de grandesa, millorant les seves capacitats, descobrint potencialitats i generant benestar i riquesa. Aquest qualificatiu també inclou les persones que es troben per sobre de les divisions partidàries i dels sectors socials, són inquietes i creatives, cequen el bé comú i assumeixen plenament les seves pròpies responsabilitats.

Tots els estadistes són polítics però no tots els polítics són estadistes. Estadista és, literalment i per naturalesa, el polític que té sentit de l'Estat. Per l'estadista, la política no és una cosa circumstancial o passatgera, ni subjecte de vel·leïtats ni aventures. Per a ser un estadista cal tenir visió de futur i despreniment de les ambicions personals, mostrar la grandesa de concertar grans acords nacionals encara que ho siguin a iniciativa d'uns altres. L'home d'Estat és el polític que assumeix la responsabilitat de governar o de defensar les seves idees pensant i servint al bé comú per damunt de la seva ideologia o filiació partidista. Parlar d'home d'Estat exigeix reconèixer que quan hi ha qüestions no conjunturals o que transcendeixen a la lluita partidària domèstica o diària, cal abordar-les i resoldre-les mitjançant accions conjuntes i de comú acord.

On són els homes i dones d'Estat que necessitem? Els podem esperar?