16 de juliol de 2020
16.07.2020
Diari de Girona

Angoixa

15.07.2020 | 23:41
Angoixa

El venedor de l'ONCE em va preguntar com el recompensaria si em toquessin els quinze milions del Cuponàs dels divendres. «Et regalaria la meva vista», li vaig dir guardant-me a la cartera el dècim que li acabava de comprar. Això va ser dilluns, de manera que vaig passar la resta de la setmana maleint-me per haver fet aquesta promesa. Em debatia entre el goig de la riquesa sobrevinguda i el pànic de quedar-me cec. Feia tota l'estona càlculs mentals dels avantatges del primer i dels desavantatges del segon sense saber a quina carta quedar-me. Soc gran, em deia, i he vist tot el que havia de veure. Podria passar en la foscor els anys que em queden. Borges ja era cec a la meva edat, fet que no li va impedir continuar escrivint. Contractaria un lector o una lectora per hores per no perdre el contacte amb la literatura. A canvi d'això, gaudiria d'una vellesa folgada i ajudaria els meus fills i nets a tirar endavant. En altres ocasions, però, en tancar els ulls i imaginar les dificultats per habitar aquesta foscor les vint hores del dia, resava una oració laica sol·licitant a totes les potències que no sortís premiat el meu número.

Em vaig instal·lar en una angoixa permanent. El meu estat d'ansietat era tal que la meva dona i els meus fills, advertint que alguna cosa greu passava pel meu cap, van intentar portar-me al metge. Els vaig dir que no, és clar, i vaig procurar dissimular el neguit en què em trobava. Dimecres vaig anar al lloc del venedor de l'ONCE i vaig intentar desfer l'operació, però ell va riure i va dir que un dècim de loteria no es podia tornar mai, anava contra la naturalesa del joc. Després va afegir que no em preocupés, ja que era molt difícil que tingués tanta sort.

– Però si passa –va concloure–, et regalaré el meu bastó després d'haver rebut la teva vista.

Aquella nit em vaig informar a través d'internet de les possibilitats que tenia de rebre el premi i eren, en efecte, infinitesimals. Però la loteria, em deia, no toca quan vols tu, sinó quan li dona la gana a ella. D'altra banda, el fet que no em toqués també em posava trist, perquè ja havia pensat a què dedicar cada milió. Va arribar el divendres i feliçment, o per desgràcia, encara ho ignoro, no em va tocar, però durant una setmana he estat cec i milionari amb tal intensitat que segueixo vivint com a milionari i cec.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook