Cartes

Enrique Madrid Sampedro Maçanet de la Selva

Sr. Director, tinc el meu domicili a la Urb. Residencial Park de Maçanet de la Selva. És la segona urbanització més gran d'Europa, on hi ha unes 1.200 cases i hi habiten unes 600 famílies. Em dirigeixo a vostè perquè les persones que resideixen en aquesta part del municipi ens trobem abandonades de la mà de Déu.

Per a l'Ajuntament d'aquesta localitat, han passat tots els partits polítics, i cap ha intentat solucionar el problema que tenim des de fa una suma d'anys. Aquesta urbanització va deixar de ser-ho fa almenys 20 anys, quan va passar a ser nucli urbà. L'Ajuntament es va fer càrrec de la mateixa, i es va quedar amb els diners que tenia la urbanització.

Aquesta urbanització tenia un problema ja de quan es va fer, que les línies que subministren aigües potables, quan es van instal·lar, es van fer de petites dimensions, i cada dos per tres no teníem aigua, i l'aigua que subministra no es pot beure, perquè surt de color xocolata, que no és potable. S'han fet una suma d'anàlisis, i no canvia. Per aquest motiu hi ha posada una denúncia contra l'Ajuntament per motiu de l'escassetat d'aigua potable. El jutjat ha ordenat que l'Ajuntament subministri aigua potable, cosa que fa dos dies a la setmana amb un camió. Des del dia 11 de juliol, ens trobem sense aigua. Després de trucar als municipals ens informen que els dipòsits estan buits, portem més de 24 hores sense aigua per poder fregar, dutxar-nos i resta dels serveis.

Li demano si us plau que intenti fer alguna cosa per poder solucionar-ho, publicant la present, cosa que li agrairia.

L'emèrit

Raül Servent i Tarragona SANT FELIU DE GUÍXOLS

Jubilat des de fa uns anys i després d'haver escrit i publicat les meves memòries, les d'un ciutadà normal i corrent sense cap mena de projecció pública, ara amb certa freqüència em dedico a enviar cartes a prínceps de l'Església, polítics, etc. Uns em contesten i d'altres, com és facil de suposar, no.

Mesos enrere vaig preparar-ne una per fer-la arribar a l'«emèrit». Havia esmolat l'estilet...

Vaig comentar-ne l'esborrany amb alguns membres de la meva família i amics de confiança, que em varen recomanar que no la hi enviés. Els vaig fer cas.

Avui, a la vista dels esdeveniments, em dol no haver-la enviat a La Zarzuela, li posava «les peres a quarto».

23 de juliol,

una diada circumstancial

Lluís Torner i Callicó Girona

Talment com es va pactar entre els gremis de llibreters i de floristes, el proper dia 23 de juliol s'escollí per compensar allò que, per culpa de la covid, i el malaurat confinament, no va poder tenir lloc, el dia de Sant Jordi, ja que obligà la suspensió de la tradicional celebració, del nostre patró, i consegüentment la usual venda de llibres i l'ofrena de la rosa.

Tot i que pugui haver-hi algú que ho vegi com un tema de màrqueting, per als catalans és el motiu d'una noble tradició, i per això ens sabé molt greu no poder-ho portar a terme; ja que malgrat que s'intentà fer-ho virtualment, a través dels actuals sistemes que ofereix la informàtica, hi faltava el toc personal, i no va tenir gaire èxit.

Ara bé, com que el problema del covid-19 encara cueja, caldrà portar-ho a terme amb fortes mesures de prevenció i de seguretat, posant-hi bona dosi de voluntat i de paciència, per ambdues parts, venedors i clients.

Aquests darrers dies, comencen a sonar algunes veus que posen en dubte que es pugui acabar fent tenint en compte els rebrots que van sortint en determinats llocs.

Però siguem optimistes i no fem cas dels mals averanys, sinó ben al contrari, unim totes les voluntats, i el mutu interès, i sobretot la cura, per tirar-ho endavant. La nostra tradició i la cultura s'ho mereixen. Ànims!

És el nostre parer.