17 de juliol de 2020
17.07.2020
Diari de Girona

Cartes

17.07.2020 | 00:14
Cartes

«Cinema Paradiso» i Ennio Morricone
Pere Espinet Coll. Anglès
No cal dir que aquests dos noms van estrictament lligats, l'un sense l'altre no tindrien raò de ser en el món del cinema. No entendria Cinema Paradiso sense la música de Morricone.
Tothom pot escollir el dia de la seva mort; en el cas d'Ennio Morricone, va decidir que aquest fos el dia que molts cinemes reposessin Cinema Paradiso, cinema dins del cinema, però, malauradament, les noves tecnologies ens han privat de gaudir-la amb les 24 imatges per segon del cel·luloide ja oblidat per molts. Són uns altres temps i no cal donar-hi més voltes.
Els que ja passem dels seixanta, de ben segur que moltes de les seqüències de Cinema Paradiso les tenim ben arxivades dins nostre. La foscor del cinema era també una conxorxa per a les joves parelles a l'hora de fer-se petons, o com la carmanyola plena de menjar amb la seva gasosa substituïa les famoses crispetes d'avui.
Penseu que a la província de Girona, als anys seixanta, hi havia més de 150 pobles on feien cinema i que a cadascun d'ells hi havia Els Alfredos i Totos de torn, i com en els programes de les Festes Majors, les pel·lícules tenien la mateixa importància que les orquestres, és a dir, el cinema era un gran esdeveniment.
Permeteu-me agrair a Giuseppe Tornarore i a Ennio Morricone que amb el Cinema Paradiso ens fan viure instants de la nostra vida que difícilment el temps els podrà esborrar.


Empreses de primera o de segona
Josep M. Roura Coll. Girona
Llegint al diari que es farà una ampliació de la concessió de les autopistes per compensar les pèrdues per culpa de la covid-19, es veu la cara dura dels polítics que corren a ajudar una empresa que sempre ha guanyat calés a cabassos i són incapasos d'ajudar els centenars de petits negocis que estan arruïnats pel mateix motiu. O és que aquesta empresa unta a no sé qui? O és que és una empresa millor que les altres? És una vergonya. I les entitats empresarials que no en diuen res. Que els sembla correcte?
I encara es vol que surtin emprenedors? Amb aquest panorama, acaben amb les ganes de lluitar per un país millor.


El carril bici del carrer Major de Salt
Jaume Prat i Pons. Veïnat de Salt
Per a la gent que no viu a Salt, que hi hagi un carril bici al carrer Major els pot semblar una cosa ben normal, però el més fotut és que, en aquest llarg carrer, de carril bici no n'hi ha cap. El que sí hi ha, i moltes, són bicicletes passant per les seves voreres, sobretot per la vorera esquerra de la zona del Veïnat (números parells). Val a dir que alguns ciclistes circulen a poc a poc, amb respecte pels vianants, però d'altres circulen a altes velocitats sortejant, de vegades de manera temerària, la pobra gent que camina correctament per la vorera. Fa pocs dies, dos ciclistes van estar a punt d'atropellar-me en aquest mateix tram de vorera i quan, amablement, els vaig explicar que la vorera era per als vianants i no pas per passar-hi bicicletes, la seva resposta va ser un grapat d'insults i amenaces (la paraula més fluixa que van dir-me va ser «mamón» i acabant amb la frase «jo passo per on em dona la gana»). Crec que sobra cap més comentari al respecte i que, únicament, manca més vigilància a qui pertoqui (pensant sempre en informar abans que sancionar). Que no hàgim d'esperar que una bicicleta mati un vianant... després, tot seran corredisses.


Per afrontar el futur
Jesús Domingo Martínez. Girona
Sociòlegs, economistes i filòsofs de tot el món comencen a plantejar-se l'escenari després de la pandèmia. Segurament és prematur treure conclusions després de setmanes de confinament, amb el dolor pels morts i la incertesa sobre l'immediat futur. És normal que els analistes no es posin d'acord sobre les conseqüències a llarg termini, perquè entren en joc la raó i la llibertat de l'home. N'hi ha que consideren que el coronavirus pot convertir-se en una mena de vacuna per a la supervivència de l'espècie humana i els que estimen que res canviarà davant la facilitat amb què solem oblidar la saviesa adquirida en l'adversitat. Esperem a veure què passa mentre posem els mitjans analítics per obtenir conclusions.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook