18 de juliol de 2020
18.07.2020
Diari de Girona

Cartes

18.07.2020 | 06:00
Cartes

Una decepció, el Trueta a Salt
Adriana Rivero. Palafrugell
Pensava que no ho aconseguirien però em vaig equivocar.
Sortirem perjudicats tantíssims pacients que vam arribar al Trueta des del nord de la província i que sense necessitat d'entrar a Girona accedíem al pàrquing del Trueta.
Però es veu que no es té en compte la facilitat d'accés sinó interessos d'un altre tipus.
Ara tornarem al calvari de travessar Girona o entrar per l'altre extrem amb les consegüents caravanes que t'obliguen a prendre 2 hores més per arribar a temps a la teva cita.
Espero que triguin tant a construir-lo que ja no el necessiti perquè estaré a l'altre barri.


Cap on va aquest país?
Enric Bonet Soler. Salt
La nit del 7 al 8 de juliol del 2020, algú va donar una puntada de peu a la porta de casa nostra i es van desprendre els llistons del marc de la part de dins. Va quedar l'empremta del peu i de les mans gravada al plafó de la part de fora.
Quan a la tarda vam anar a la comissaria a posar la denúncia, els Mossos d'Esquadra ens van dir que per falta de personal aquestes s'havien de fer al matí, de 9 a 12, sense preguntar-nos prèviament el motiu pel qual estàvem allà, tot i anar amb cadira de rodes.
Vam tornar-hi el matí del dia 9 i sense obrir-nos la porta ens van dir a través de l'intèrfon que tornéssim en un altre moment, ja que no ens podien atendre. Aquesta vegada tampoc ens van preguntar per què volíem denunciar. Mentrestant, se sentia des de fora la conversa que tenien els mossos a dins de la comissaria i que, de fet, no anava de feina.
Com es pot entendre, això? Creiem que els Mossos d'Esquadra estan al servei del ciutadà i no al revés.


La Verge no ha sortit...
Albert Altés Segura. Llançà
És curiós que un fet tan vital per a la humanitat com són els miracles, ara que vivim la pandèmia més cruel dels últims anys com és la covid-19, a Llançà, el dia de la Mare de Deu del Carme, han decidit que la Verge no surti per raons sanitàries i per tant no es faci la processó de cada any i el seu recorregut majestuós pel port i pel mar gràcies a les barques dels pescadors, s'ha anul·lat. Tots sabem que aquests símbols religiosos han ajudat molta gent a recuperar-se de les seves malalties o d'altres complicacions de diferents tipus. No seré jo qui critiqui aquesta praxi, ans el contrari. La ment humana és un misteri i un acte de fe com treure a la llum del sol, el mar i el vent, aquesta Mare de Déu, segur que desperta sentiments als més creients i potser també als més escèptics. Llàstima, una situació d'acte de fe tan necessària... s'ha perdut!


Tornem a la COVID-19 amb més problemes que abans
Mariano Sánchez González. Tossa de Mar
Ja fa molts dies que tornem a les paraules de confinament. Sí-No! Hi ha molta confusió i els polítics no es posen d'acord, hem de deixar als metges que són els que tenen més informació i els que millor ens aconsellen. Amb totes aquestes coses, a mi em ve a la memòria la meva infantesa, soc una persona gran i he viscut la guerra i la postguerra.
Dels anys 1939 quasi al final de la guerra civil, jo tenia sis anys i recordo com si fos ahir la postguerra, que va durar 12 anys, les meves penúries, no teníem menjar, no teníem llum ni agua, i sí moltes malalties com el tifus, pulmonies, picades de xinxes, polls i, el més important, escoltàvem el soroll de les sirenes que anunciaven el bombardeig dels avions per destruir les casernes i les indústries que hi havia al costat. Tota la família havíem de córrer cap al refugi, sense esmorzar i dinar. Jo vivia en un carrer que no hi havia llum, ni voreres, només fang. Totes les famílies havien de ser confinats pel soroll de les bombes.
I ara, vuitanta anys després, hem de ser confinats per un coranavirus que no sabem les conseqüències que pot dur, però segur que no serà com la postguerra que va durar 12 anys. Tot això als anys 52 i va destruir molts llocs de treball, però la vida continua i l'hem de viure el millor que podem.
En una entrevista que vaig fer al Dr. Moisès Broggi, em va dir: «La vida ens l'han deixat i qualsevol dia vindran i se l'enduran, així que visqui-la el millor que pugui». Soc una persona priviligiada, tinc un sostre, tres àpats al dia, dues filles, tres nets, una besneta i, el més important, tinc molta il·lusió i ganes de viure.
Pel que fa a la covid-19, el millor que podem fer es guardar les distàncies, posar-nos les mascaretes i fer cas als metges.
Tinc il·lusió i ganes de viure la vida. Visc a Tossa de Mar, què més puc demanar. Gràcies a Déu i al poble de Tossa que als anys 60 em vam rebre com un tossenc més. Això va servir per refer la meva vida.
Això sí, porto la mascareta com tothom ho hem de fer fins que passi tot, que segur que passarà si tots posem una mica d'interès.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook