No podem anar bé de cap manera. El que ens ha tocat viure no deu ser ben bé l'apocalipsi maia -n'hi havia d'haver una el 21 de juny passat-, però s'hi deu assemblar per culpa del virus (amb perdó) dels pebrots, que fa estralls en la salut pública i, també, en la mental. Un exemple: no és normal que un divendres arribi (de fet no és normal que arribi cap dia de la setmana) un correu electrònic que comença amb un «hola compi, ¿qué tal estás? Vamos, que hoy [ahir] es VIERNES y el cuerpo lo sabe» i que, a continuació, lloï les virtuts d'«una plataforma que ha nascut arran de la crisi del coronavirus», que es diu -i aquí el nom fa la cosa- cierratuempresa.com. Tal qual. Expliquen els liquidadors SA, de «compi» a «compi», que «la crisi del coronavirus continua avançant» i que segons un estudi del Consell General dels Col·legis de Gestors 240.000 petites i mitjanes empreses espanyoles es veuran obligades a tancar més aviat que tard. Però tothom tranquil, ve a dir el comunicat, que cierratuempresa.com ofereix a «empresaris i emprenedors un assessorament i uns processos totalment ràpids i objectius» per abaixar la persiana 100% online, en 48 hores i «sense massa inversions».

La confiança, compi, acaba massa sovint fent fàstic i els cossos cada vegada estan menys per als divendres, que el Trueta se'n va a Salt i l'alcaldessa Madrenas deu estar tristoia, compi (i un cierratuayuntamiento.com?); que mig confinen o gairebé confinen, ­ningú no ho sap ben bé, Barcelona, compi (per a quan la web cierratugobierno.com?); que en Messi es veu que està enfadat, compi; que la Pilar Rahola ha tret un llibre d'espies, que la Mònica Terribas plega de Catalunya Ràdio, que les exportacions baixen, neixen menys nens que mai i que l'Oriol Mitjà s'esbrava amb el Govern que el va fer un home (conegut). No, no és el moment; ara no, que els Pujol Ferrussola van de cap a judici, Joan Carles I, de cap i de peus, i el món que havíem conegut s'enfonsa o com a mínim ho sembla, compi.