No es pot negar l'evidència: En Puigdemont sabia el que es feia quan va fer córrer quasi tota la llista de la llavors CiU. No confiava en cap dels seus companys del govern municipal de Girona per substituir-lo com a alcalde. No «veia» ningú al capdavant de l'alcaldia que lligués un ramat d'ineptes. La va burjar fins trobar Ballesta. L'emprenyada dels seus fou monumental, però qui gosava plantar cara en públic al nou president de la Generalitat? Ningú. Ballesta plegà al cap de poc, l'api Madrenas fou entronitzada i l'electorat decidí que en minoria es quedés l'any 2015 i que rebés un fort correctiu l'any 2019, en perdre un regidor quan el consistori en guanyava dos. La covid-19 ha fet surar del tot la decadència que pateix Girona.

L'alcaldessa Madrenas té moltes teranyines en el seu despatx. Unes heretades, les altres creades per ella soleta. El denominador comú és que totes amaguen aranyes perilloses. Vuit anys fent pràctiques de navegant en un bot de tres metres d'eslora no dona per ser capità de vaixell mercant. Ho hauria de saber, com també aquells que la varen votar, que una gestió impresentable i inacceptable, plagada de presumptes irregularitats administratives i/o penals, ja ho veurem, no s'amaga cridant a la desobediència policial i judicial, tallant vies de tren, portant megàfon per esbravar-se, escalfar els més esverats i dir-los bajanades de telepredicadora, canviant noms de places en ple èxtasi independentista irracional, deixant campar el CDR mentre les policies local i autonòmica s'ho miren o permeten que la primera institució gironina sigui un «can seixanta» qualsevol. La follia política té un començament i un final, i a més un doble preu: la soledat en què queda el sonat i l'enyorança dels temps passats, que bons foren, quan la ciutadania reprèn el camí del seny.

L'aïllament de l'alcaldessa de Girona ha començat de debò aquesta setmana i ha tingut tres fronts: el ple de l'Ajuntament i la dimissió del tinent d'alcalde, portaveu del grup JxCat i defensa central de la Marta, l'advocat Carles Ribas, i abans-d'ahir la decisió dels seus d'emportar-se cap a Salt l'hospital Trueta. La crònica de Tapi Carreras del passat dimarts recupera el mirall de la malvada madrastra de La Ventafocs en versió gironina i retorna la imatge verídica de la nostra alcaldessa: No sap parlar, no es fa entendre, vacil·la, no entén de res, mostra la seva nuesa intel·lectual, senyala culpables entre els que no governen, crida en comptes de raonar i per postres no sap sumar, ja que es creia que 9 + 4 sumaven 14. Madrenas i els seus mariachis són la ineficiència personalitzada, com temia Puigdemont, atès que governar en minoria i endemés amb supèrbia porta al bloqueig de la primera institució de Girona.

Damunt la taula, seguint la crònica de Carreras, quedaren assumptes de gran importància per a l'interès general de Girona. En destaco tres: Casa Pastors / Fons Santos Torroella, l'explotació del Wellness i la pròrroga del contracte de recollida d'escombraries. Tots tres porten devastadora nitroglicerina. Vull dir prou substància com per emportar-se'n més d'un i de dos pel davant en seu judicial penal. D'això se'n diu avís per a navegants. Però hi ha una teranyina que l'alcaldessa Madrenas no va voler portar al ple del consistori per general coneixement d'aquest, saltant-se la norma: un informe nou sobre el paper d'ella i dels Berloso i companyia en l'afer judicialitzat relatiu a Aigües de Girona. Que ningú no pateixi: ja es troba al jutjat 2 de Girona, en mans del fiscal anticorrupció José Grinda i camí de l'Audiència Nacional.

Ha fet bé, en Ribas, d'abandonar el bot que aigües fa. El Montsacopa de Girona comença a donar senyals d'encendre's. Deu haver llegit la novel·la d' Edward Bulwer Lytton i es deu haver fet una idea de com el Vesuvi va expulsar gasos verinosos, lava, cendra... fins enterrar Pompeia. Deu haver recordat també Baudelaire: «El que més odia el ramat és aquell que pensa de manera diferent, no és tant l'opinió en si, com la gosadia de voler pensar per si mateix, una cosa que ells no saben fer». Benvingut al món dels heterodoxos perquè el futur serà sempre del pastor i mai del ramat. Es troba escrit en la mateixa naturalesa de les coses.

L'hospital Trueta, fugint cap a Salt, és la cirereta del seu irrellevant paper en el Parlament i entre els membres del govern Torra. Em costa de creure que el marquès de Waterloo no en sabés res; per tant. Puigdemont no s'ha mogut d'on estava: la segueix considerant no apta per a l'alcaldia de Girona. Amb aquest assumpte, Madrenas ha estat Madrenas: ineficaç fins al moll de l'os i políticament una bleda assolellada. L'alcaldessa Madrenas està amortitzada i si no plega, la Girona que hem conegut es convertirà en fantasmagòrica.