Descontrol absolut

Passant els mesos hem anat descobrint amb fatalitat i estupor que el Govern es compon d'uns quants visionaris elitistes de fonamentalisme ranci i volada curta -els provinents de les files de fidels puigdemontistes- i uns quants passerells amb molta veu, poca feina i cap rodatge, els provinents de les files de fidels junqueristes.

Amb aquesta carcassa, la sospita de poca capacitat de gestió dels més de trenta mil milions d'euros anuals de pressupost d'aquest govern recollits dels nostres diners feia una mica de paüra, sobretot afegint-hi les seves declaracions permanents que traduïdes serien alguna cosa així com «nosaltres no som d'eixe món, que venim a fer repúbliques i no collonades». I és clar, vista la seva actuació des que són consellers i la distopia entre el que fan i el que diuen, no podem més que confirmar-ho: falten molts quilovats de competència.

Si això ja seria així en una gestió normal, en una situació com l'actual ens toca tremolar a tots. Naturalment, gestionar una crisi global com la pandèmia que estem vivint sobrepassa totalment les escasses capacitats i voluntats d'aquestes honorables persones. Gestionar aquesta crisi amb la imprevisibilitat que té requereix polítics d'altura amb ganes de fer política i no jocs malabars. I d'aquesta espècie -que sincerament costa molt de trobar veient el panorama global-, aquí no en tenim cap.

Malgrat les seves veus irades de fa uns dies reclamant que els deixessin sols i els retornessin les competències, malgrat el permanent estira i afluixa demanant exactament el contrari del que deia que calia fer el Govern espanyol, malgrat algunes decisions preses i després retirades perquè eren senzillament sortides de to o atrezzo dilatori, malgrat tota aquesta prepotència, no s'estaven preparant prou, o almenys no com altres, per allò que ens queia al damunt. D'aquí el desastre de les residències de gent gran, el descontrol en la recerca de material tant per als sanitaris com per a la població, les informacions presumptament científiques permanentment contradictòries, les ordres confuses als centres docents, el desgavell de les UCIs i la xuleria de no acceptar ajuda en plena crisi. És a dir, tot el capítol u del manual de l'inútil emprenyat.

I ara? Ara que tenen no només les competències, sinó la plena capacitat de decisió per executar-les, prenen decisions sobre les quals no tenen competència que permeten marcar perfil encara que no resolguin res; o segueixen amb l'autisme de no acceptar ajuda tot i que la gent que han contractat per fer el seguiment és clarament insuficient per evitar que es disparin els brots infecciosos; o els plega la gent que hauria d'estar al timó sanitari de la crisi i no són capaços de substituir-la; i la coordinació entre els diferents nivells de control de l'epidèmia és un autèntic desgavell, de manera que quan apareix un cas, el més probable és que no s'arribi a temps d'evitar que s'escampi.

Mentrestant, no només no han sigut diligents per reclamar dels pagesos de Lleida controls i garanties pels temporers de la fruita, sinó que ni tan sols han sabut convèncer la població que anar de festa avui no pot ser com era abans.

I allò que semblava que teníem superat després de tants de dies de confinament ­resulta que està tornant a créixer i està ­posant en evidència que ni teníem previst que ­passés ni teníem res preparat per evitar-ho.

Estem ensenyant, a més, els descosits i els estrips dels nostres sistemes de protecció social, especialment del sanitari, que en mala hora els governs molt catalans i molt de dretes d'aquest país van començar a retallar ara fa deu anys i encara no han parat.

Però aquest descontrol absolut també està ensenyant sobretot que no hi ha ningú que governi al Palau de la Generalitat. Com a mínim ningú a qui li puguem reconèixer amb claredat la capacitat efectiva i l'autoritat moral per fer-ho.

Cal canviar aquest Govern abans que la població entri en pànic.