Els blanencs tenim una afecció especial per la primera platja de sorra que es pot trobar als afores de vila, en direcció nord. Les petitones platgetes de Santa Anna i Sa Forcanera són només un aperitiu de l'harmònica i popular cala Bona, ubicada a menys de tres quilòmetres del nucli urbà i a la qual molts blanencs bategem amb el barbarisme de «Sant Franciscu». No només als blanencs ens agrada banyar-nos a cala Bona. Són moltíssims els turistes i visitants que després de passar-hi una jornada repeteixen. Sobretot, si han tingut la sort d'anar-hi fora de temporada i, encara millor, algun dia feiner.

Cala Bona enganxa. I aquestes darreres setmanes d'estiu esclatant, d'una banda, però també de pandèmia i «nova normalitat», de l'altra, s'ha mostrat insuficient perquè s'hi puguin mantenir les mesures de seguretat antivirus. Almenys tres vegades s'ha hagut de tallar l'accés, a vehicles i a vianants, per evitar saturacions sanitàriament perilloses. Els més matiners n'han pogut gaudir sense aglomeracions i els més tocatardans han hagut de recular i buscar altres platges. D'aquí a pocs dies els blanencs i els qui ens visiten viurem un seguit d'altres restriccions i anul·lacions. La festa major en honor de santa Anna patirà canvis remarcables. La més significativa, el Concurs de Focs Artificials, que, enguany, en acomplir-se el 50è aniversari, havia de tenir una rellevància especial. Pregó, fira, balls, concerts... Patiran retallades i reubicacions. El concurs de focs fa setmanes que va quedar posposat per al 2021. Què quedarà doncs de l'essència de la festa? Els actes, suposo, que no impliquin massa risc de contagi. Un dels actes de la festa major de Blanes -l'últim- és l'Aplec de l'Amor. Un aplec que havia decaigut però que, d'un temps ençà, ha tornat a prendre volada. Un aplec que es fa precisament de nit i a cala Bona. Un aplec a l'aire lliure que aplega famílies i colles que, en anys de normalitat, s'escampen per tota la platja per fer una berenada o un sopar, tot escoltant alguna actuació musical. Qui sap si hauria estat possible mantenir-lo i convertir-lo en un consol per tanta festa suspesa i/o escapçada. Crec que, amb l'afluència habitual de cada any, hauria estat possible. Qui sap, però, si com ha passat amb tantes coses prohibides i restringides s'hauria produït una allau (com va passar amb els esportistes) amb la presència de tots els blanencs que no han anat a l'aplec en sa vida.