20 de juliol de 2020
20.07.2020
Diari de Girona

Drama? Quin drama ?

20.07.2020 | 06:00
Drama? Quin drama ?

TV3 ha estrenat una sèrie de ficció de sis capítols, titulada Drama, on s'explica la història de l'Àfrica, una noia de 25 anys, amb treball precari que comparteix pis amb l'Scarlett i en Jordi. Els tres viuen (o sobreviuen) els propis drames.
Tanmateix el protagonisme recau en el drama personal de l'Àfrica. Per què? Perquè s'ha quedat embarassada i no sap de qui.
Quan parlem de «drama», estem parlant d'un esdeveniment de la vida real o una representació escènica que interessa i ens commou vivament. En el cas d'aquesta sèrie no sabrem fins al final si el «drama» acaba en tragèdia, melodrama o comèdia. En canvi, sí que podem pronosticar que el «drama» per la controvèrsia que ha irromput en la societat, pel fet que uns actors parlen normalment en català i altres en castellà, sobre si dona carta de naturalesa i obre la porta gran al «bilingüisme», pot esdevenir una «tragèdia» per al català.
Uns diuen que aquest fet és incoherent amb els postulats de TV3, creada per fomentar el català com a llengua minoritària i defensar-se de la influència social del castellà, llengua majoritària i oficial en tot l'Estat espanyol. De fet, aquesta controvèrsia es constant a Catalunya, sempre que els «catalanoparlants» s'han revifat políticament i han començat a veure's les orelles, lingüísticament parlant.
Per sintetitzar-ho, referent a la parla, podem dir que hi ha dues visions a Catalunya:
A) «Un poble, dues llengües», addueixen raons sociològiques, democràtiques i el dret d'utilitzar la pròpia llengua (manifests, dels 2.300; en castellà també; Foro Babel...)
B) Els que entenen que la llengua pròpia de Catalunya és des de temps immemorials el català, que les raons majoritàries no valen sobre una llengua perquè cadascuna és un tresor cultural, una visió del món, una riquesa. La dignitat d'una llengua no depèn del nombre de parlants! Que si no discriminem positivament el català a Catalunya, pot desaparèixer. Si fos així, el «drama» esdevindria «tragèdia». Els manifests que han defensat aquesta visió són: Els Marges; Les noves bases de Manresa; Monolingüistes; Grup Koiné...
Des del punt de vista democràtic recollit en la Constitució Espanyola i defensat com a dret natural per la Doctrina Social de l'Església, cal protegir i fomentar les llengües i cultures minoritàries, com la catalana.
A més dels «manifests en defensa del català», hem tingut profetes de reconegut mestratge, com el poeta Josep Carner, el periodista Josep Pla, la novel·lista Mercè Rodoreda, el catedràtic de Linguística General de la Universitat Autònoma de Madrid Juan Carlos Moreno, entre d'altres, que han denunciat que el «bilingüisme» és la mort per a la llengua més feble. O sigui, una veritable tragèdia!
Personalment, per proximitat, coneixença i reconeixement de la seva vàlua i honestedat vital i intel·lectual, em decanto per la posició «un poble, una llengua», com els he sentit dir i enraonar a Narcís Comadira i a Mn. Modest Prats (e.p.d.).
Molts de vostès, amables lectors, també ho poden testimoniar! Que així sigui!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook