Estic desesperada. L'empresa em va acomiadar a mitjans de març. He intentat durant aquest temps contactar amb l'INEM o el SEPE per tal de sol·licitar les prestacions d'atur. La sorpresa que no s'hi podia acudir personalment, amb l'excusa de la pandèmia, obliga a demanar cita prèvia. Però ningú atenia. Jo depenia del meu sou per viure i pagar factures. I ara em veig a la misèria per culpa de no tramitar-se les prestacions de l'atur».

«Fa dos mesos que intento contactar amb l'INSS. Per suposat que s'ha de fer telefònicament i amb cita prèvia. Però es va dilatant en el temps i jo que haig de presentar la sol·licitud de jubilació veig impotent com passa el temps i no se m'atén. Tot i viure a Blanes, finalment m'han donat hora per al 30 de juliol a la Bisbal d'Empordà. I a sobre haig de donar les gràcies».

«Vaig a la farmàcia per recollir un medicament i em diuen que la recepta electrònica no és vigent, que fa dos dies que està caducada. Em dirigeixo a l'Àrea Bàsica de Salut de l'ICS. Explico el cas i demano per la metge de capçalera per tal de solventar el tema. Em diuen que la doctora no em podrà atendre, però que li passen nota i el meu telèfon i es posarà en contacte amb mi. Passen dies sense que això succeeixi. Torno novament a la meva àrea de salut. Tornen a dir-me que ho senten, però que a la tarda em telefonarà la doctora. I tampoc».

Són exemples que serveis essencials per a la vida i la gestió d'interessos vitals o indispensables de les persones no funcionen bé, tenen mancances i deficiències injustificades, i són una mostra de la ineficiència i el desinterès públic en la gestió i defensa dels drets de les persones i del que és comú. S'ha arribat a l'extrem de convertir la burocràcia administrativa en un ens amb vida pròpia, al marge del servei que ha de prestar. I els ciutadans, desanimats i impotents, observen amb descrèdit com cada dia s'allunya més el centre de decisió de la persona concreta i del problema real. Ni les cites prèvies, ni l'administració telemàtica, ni els procediments de signatura electrònica, ni els avenços tecnològics estan facilitant la vida de les persones, en molts casos. Més aviat sembla que s'estan posant més barreres i impediments per evitar que les persones concretes i els problemes reals siguin atesos amb més diligència i humanitat. Sembla que la ciutadania, que és qui paga els impostos i genera la riquesa, hagi de donar les gràcies als que manen i dirigeixen els serveis públics. On són els responsables de l'INEM, què fan els alts càrrecs de l'INSS, de què es preocupen els responsables de la Sanitat i quins recursos destinen per atendre eficientment les persones? Cal que reflexionem, que analitzem els problemes reals, i sobretot que actuem per fer que les administracions públiques de serveis fonamentals per a la vida de les persones funcionin de manera transparent, eficient i amb celeritat. La vida i la salut han d'estar per sobre de qualsevol altre tema.