El passat 30 de juny el Govern estatal presentava l'Índex de Lloguer de l'Habitatge obtingut a partir del creuament de dades provinents del Ministeri d'Hisenda i el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda urbana. Per primer cop a escala estatal (la Generalitat disposa d'un Índex similar des del 2017, construït a partir de les fiances dipositades a l'Incasòl) la informació relativa a les dinàmiques del mercat de lloguer en els últims anys passa a ser de domini públic, acabant així amb el monopoli que fins ara ostentaven determinats actors del sector com ara els agents immobiliaris.

Eines públiques i obertes com aquesta són imprescindibles a l'hora de centrar i contextualitzar debats tan complexos com és el de l'habitatge, garantint transparència i igualtat en l'accés a la informació per a tota la ciutadania.

L'anàlisi de l'evolució de l'oferta del mercat del lloguer a Girona del 2015 al 2018 permet arribar a la conclusió que l'accés a l'habitatge mitjançant el lloguer és una realitat cada vegada més present dins del parc urbà gironí. En només quatre anys el nombre de contractes de lloguer s'ha incrementat en un 22,8%, la qual cosa evidencia una forta tendència alcista d'aquesta modalitat d'habitatge. Aquest creixement podria ser el resultat de fenòmens circumstancials com la dificultat en l'accés al crèdit per a la compra o els canvis legislatius recents, que han suposat allargar la durada mínima dels contractes de 3 a 5 o 7 anys segons si l'arrendador és persona física o jurídica, respectivament. També podrien ser el resultat d'un canvi més profund i estructural del sector de l'habitatge i de les preferències i necessitats de les llars. El debat està servit.

Sigui com sigui, aquesta tendència alcista de la demanda ha vingut acompanyada per un increment del preu del lloguer a tota la ciutat. La mitjana dels preus del lloguer del 2018 era un 13,3% superior a la del 2015, uns 595 € mensuals per a habitatge plurifamiliar. Aquest augment, generalitzat a tot el municipi, ha sigut especialment intens (i preocupant) en determinades zones que han experimentat increments de preu del lloguer de més del 25% en només quatre anys.

En la línia de l'estudi del preu del lloguer a la ciutat, sorprèn la notòria diferència entre els preus registrats pels índexs estatal i català i els preus d'oferta dels portals immobiliaris. Si bé és cert que els primers són preus ja acordats i els segons només ofertes, és sorprenent que la diferència entre els uns i els altres arribi a ser d'uns 100 € el 2018 per a alguns portals immobiliaris consultats (més del 15% de diferència). Aquesta diferència ha suposat la crítica a alguns portals immobiliaris per inflar els preus (alguns estan essent investigats).

La diferència entre els índex de preus i els preus d'oferta que declaren els portals immobiliaris també podria ser el resultat de la fragmentació de les dades per part dels uns i dels altres. És a dir, que no facin referència exactament al mateix parc d'habitatge de lloguer. Segons la Unitat Municipal d'Anàlisi Territorial (UMAT), basant-se en el Cens de població i habitatges de 2011, més del 22% dels habitatges a la ciutat de Girona eren de lloguer. L'índex estatal, en canvi, només estima un percentatge del 16,5% el 2018. Aquest suposat decreixement és impossible tenint en compte que el nombre de contractes signats ha estat augmentant any rere any durant l'última dècada.

L'error rauria en la metodologia de càlcul: mentre que el Cens estaria tenint en compte tots els habitatges, l'índex estatal no comptabilitza algunes finques sense divisió horitzontal, lloguers antics, arrendadors que tributin a l'estranger ni lloguers no declarats (que segons alguns experts poden representar una part significativa del mercat). Tant un com l'altre obvien lloguers temporals (habitatges d'ús turístic o de curta durada). Algunes d'aquestes modalitats possiblement sí que les tinguin en compte alguns portals immobiliaris.

En definitiva, tenim a dia d'avui més dubtes que certeses. L'Índex estatal no ens les pot resoldre totes, però sí pot facilitar el debat de cara al Pla Local d'Habitatge que està previst iniciar el curs vinent i que ens ha de permetre debatre sobre quins models d'habitatge volem i necessitem a la ciutat. Una oportunitat única per tal que tots els agents de la ciutat es puguin trobar i traçar les línies generals que permetin dotar-nos de les eines oportunes per garantir el dret a l'habitatge a totes les gironines i els gironins.