20 de juliol de 2020
20.07.2020
Diari de Girona

El reservori del virus

20.07.2020 | 06:00
El reservori del virus

Un ecosistema pertorbat és un bon caldo de cultiu perquè les malalties facin aparició. Caça un ratpenat per menjar i podries atrapar alguna cosa més. Mata un ximpanzé per alimentar la teva família i el teu llogarret i qui sap quines horripilants sorpreses podrien aparèixer». Així s'expressa David Quammen en la seva crònica científica Ébola (Debate, 2016). Anteriorment, amb visió profètica, havia publicat Contagio. Infecciones animales y la próxima pandemia humana (Debate, 2012).
El fenomen de la transmissió de malalties per animals s'anomena zoonosis: pesta bubònica, ràbia, grip, tuberculosi bovina, grip porcina o aviar, SARS, Ebola, hantavirus, covid-19... Aquestes epidèmies són degudes a hàbits antropològics de països africans i asiàtics: costums immemorials de devorar insectes, ratpenats, pangolins, monos, civetes, serps, sang de serp sense coure, simis, escorpins, erugues, gossos, rates, fetus de determinats animals, grills, crisàlides de cucs de seda, rosegadors... Els virus zoonotics es camuflen en una espècie, que és la portadora i que la ciència anomena «hoste reservori». Quan el virus patogen passa del reservori a altres receptors apareix la infecció.
S'ha assenyalat el pangolí com el culpable del salt a l'home del covid-19. La primera referència que es troba a la Xina d'aquest animal és a l'època de la dinastia Tang, quan l'alquimista Sun Simiao va redactar aquest text (any 652): «Hi ha malalties a l'aguait en el nostre païdor. No mengis carn de pangolí perquè pot desencadenar-les i fer-te mal». Al segle XVI, a l'època Ming, el metge més famós, Li Shizhen, advertia: «Les persones que mengen pangolí poden tenir sovint convulsions, tos i febre».
David Quammen explica que, mig segle després del primer brot d'Ebola, encara es discuteix sobre el reservori que el va propagar el 1976, al nord del Zaire, a prop del riu Ebola. L'Ebola va continuar propagant-se el 1994 per la Costa d'Ivori i per Gabon fins a arribar al sud de Guinea el 2014: «Un dia uns nois van sortir del seu llogarret de cacera del porc espí, però van tornar amb un ximpanzé que no havien atrapat els seus gossos, sinó que havien trobat ja mort. El ximpanzé estava en descomposició, l'estómac podrit i inflat, però això no importava: la gent estava contenta i impacient per menjar la carn. Al cap de dos dies... tots infectats!».
Quan l'ésser humà envaeix espais que durant segles varen mantenir un ecosistema amb espècies que actuen com a reservori de patògens mil·lenaris, la connectivitat zoonòtica es manifesta sempre. La missió de les poblacions de virus és desintegrar la matèria orgànica malalta o morta: els virus són els grans netejadors implacables de l'Univers. Si la tribu no s'hagués menjat l'animal, els virus haguessin deixat neta, en poc temps, la matèria orgànica descomposta i putrefacta del ximpanzé.
Quammen apunta que els hantavirus provenen dels rosegadors; la febre groga i la verola, dels simis; l'herpes B, dels macacos; les grips passen d'ocells de vida silvestre a aus de corral, i als pocs on es transformen i passen a les persones; el xarampió, passa a l'home de les ovelles i cabres domesticades; el VIH-1, dels ximpanzés, i el coronavirus d'aquell maleït mercat xinès d'animals salvatges (ratpenats, pangolins, civetes, serps, rosegadors...) de Huanan, a Wuhan. Els mercats d'animals salvatges continuen oberts arreu de la Xina, encara avui, després del covid-19.
Els hàbits antropològics alimentaris del món occidental i americà no són com els dels països asiàtics i africans. Hi ha més higiene i uns hàbits dietètics més saludables, encara que insuficients, en una part considerable de la població. No hi ha mercats d'animals salvatges, i, per tant, menys caldo de cultiu per a les infeccions. És en la promoció d'aquests hàbits saludables, des de la infància, on la Medicina ha de fer pedagogia.
«Coronavirus: Accelereu les teràpies»: «el món faria bé de preparar-se per a la propera emergència infecciosa», escriu el microbiòleg Nombela. Per la seva part, el doctor Ignacio López Goñi, catedràtic de Microbiologia de la Universitat de Navarra, afirma: «Aquest virus passarà, però en vindrà un altre. Què passarà en el futur? No ho sabem. Al final, la solució ha de venir de la ciència». Però, què diu la ciència? El mateix doctor respon: «Quan tens altres afeccions tot es complica perquè afecta el teu sistema immune, les teves defenses. Quan estàs sa són les teves defenses les que lluiten contra el virus i l'acabes bloquejant». Es dedueix, doncs, que en el paradigma científic sanitari hi ha dos camps, el del virus (i les vacunes) i el de les defenses (immunitat natural, hàbits de vida saludables des de la infància). Com enfortir les nostres defenses, la nostra immunitat davant dels virus? La ciència té aquí un camp esplèndid per explorar i la població una gran ocasió de canviar els seus hàbits no saludables i d'enfortir la pròpia immunitat natural... per no dependre exclusivament de les vacunes.
CODA.- El doctor Sergio Romagnani, professor emèrit de la Universitat de Florència, una eminència en el camp de la immunologia, ha afirmat recentment: «Vèneto està controlant el coronavirus perquè no ha seguit l'OMS: potser no hi haurà una vacuna per a tota la vida o bé, una per a cada any. Però mai se sap. Estem encara a la fase del misteri. Això és un enorme misteri». La funció de la ciència, però, és convertir el misteri en un problema resoluble. Peter Piot, epidemiòleg i alhora víctima (no mortal) del coronavirus, ha centrat el problema: «Haurem d'aprendre a conviure amb la covid-19, que deixarà una onada de seqüeles cròniques. La vacuna, encara que l'aconseguim, no podrà mai erradicar el virus. La meva experiència com a pacient del coronavirus em fa pensar d'una manera diferent. Fins ara l'objectiu ha estat exclusivament combatre el virus, però potser hauríem de centrar-nos, d'una vegada, més en la resposta immunitària». Peter Piot és el descobridor de l'Ebola, el director del Programa Conjunt de Nacions Unides sobre la sida, el director de la London School of Higyene and Tropical Medicine i l'assessor de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von Leyde, en la lluita contra la pandèmia del coronavirus.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook