Cartes

JOAN JANOHER i SADURNí FORALLAC

És una maniobra més, de les moltes amb què els governs espanyols juguen a voler ser la Central de James Bond. Una paròdia de les que no es cansen d'interpretar dintre d'uns programes desestabilitzadors, i contraris a la política catalana, quant a defensar les seves llibertats. En lloc d'actuar amb l'espionatge, seria convenient redreçar la ideologia del país i aconseguir entrar en una democràcia pura, com integra als afers que continuen perseguint. No saben comprendre la idiosincràsia del poble català. Són tan rucs que no n'aprendran mai.

Els domina l'afany feixista, actuen a l'ombra de la democràcia, es creuen, això sí, de ser salvadors de la seva pàtria, ignorant també com de rellevants som com a poble. Tenen molt recorregut si volen acceptar un referèndum obert per mesurar l'esperit de Catalunya, sense entrar a la vergonya dels espionatges. Serà llavors quan s'adonaran del que perseguim els catalans. No és necessari desplegar Centrals d'intel·ligència per captar les nostres inquietuds. Procurin concertar un diàleg a les urnes, i deixin de jugar a voler ser espies ideològics infiltrats.

Després de la desescalada...

Lluís Torner i Callicó girona

Després de la desescalada, ha arribat la desencallada; diem això referint-nos al que, a la premsa d'avui, surt publicat a bombo i plateret, que la Generalitat i els ajuntaments de Girona i Salt acaben de signar el que ells en diuen «acord històric», però que per a les i els que som gironins de soca-rel, i que ens estimem «d'allò més» la nostra ciutat, és motiu d'una certa tristor. Es tracta d'escollir Salt per construir-hi el nou Trueta.

Ha sigut una decisió que ha costat Déu i ajut de prendre. Per un costat, el nostre Govern no s'acabava de decidir, es tractava d'una inversió molt costosa, i anaven deixant passar el temps. Abans d'admetre la gran necessitat que hi havia, calia deixar, d'una vegada, d'anar posant pegats i afegits a un edifici envellit. Finalment, van adonar-se que costava més el mal que l'enclusa, però el problema encara no es resolia.

Un cop presa la decisió sobre la necessària inversió, vingué la segona part, Girona hi tenia destinat un terreny, però el poble veí, Salt, en tenia un altre de més gran. Un i l'altre hi estaven molt interessats, i aquí sorgia un nou dilema. Ja vàrem perdre Santa Caterina, ara calia defensar el Trueta. No ens n'hem sortit, consti que no tenim res en contra de Salt, el que tenim és que estimem Girona. Volem entendre el que diuen molts metges i el sistema sanitari, som respectuosos, però, per damunt de tot, som gironins, i per a molts serà, sempre, un goig sense excessiva alegria, què hi farem!

Feijóo i Urkullu

Jesús Domingo Martínez GIRONA

Tant Feijóo com Urkullu han tornat a ser elegits als seus respectius territoris. Durant els últims mesos havien mantingut una actitud de lleialtat discrepant amb el Govern d'Espanya, almenys durant els mesos de confinament. El seu to ha estat moderat i han fet gala de la responsabilitat que ostentaven. Els electors no han desaprofitat el fet que actituds com aquestes són les que, a la fi, acabem fent prevaldre la majoria dels ciutadans, com així ha estat. Això, sumat al valor de l'experiència en la gestió i al desig d'estabilitat en aquests moments tan complexos, ha fet que els presidents autonòmics de Galícia i el País Basc hagin tornat a ser elegits i valorats a l'alça. Tot un bon exemple.