Els fanàtics de la monarquia s'hi refereixen com els ecologistes a la tortuga llaüt de la Mediterrània, que s'ha extingit o està a punt de fer-ho. Parlen de Felip VI com si patís una malaltia terminal el diagnòstic de la qual prefereixen amagar. Però Felip VI és un adult: haurien d'explicar-li la situació sense eufemismes ni draps calents. Quan el meu avi estava agonitzant, la gent no es cansava de dir-li que tenia tota la vida per davant, sent evident que la tenia tota per darrere. Tenia 102 anys i havia sobreviscut a tres infarts i a una infinitat de disgustos familiars. Els borbons tenen diversos segles d'existència i una família completament desestructurada. Es podria dir d'ells que, a força de treballar i treballar, o com sigui que es digui el que fan, han arribat a la més profunda de les misèries. Només d'esmentar Marichalar se li posen a un els pèls de punta. No diguem si a continuació al·ludeixes Undargarín, o Urdangarín, ara no sé on cau la primera erra, o busques al Google el quadre de Goya titulat La família de Carles IV. Però si t'agrada la droga dura, pots indagar en les aventures juvenils de Felip Joan Froilà, el del tret al peu.
Un cop, a la Fira de el Llibre de Madrid, es va acostar una dona gran, com d'un segle, perquè li signés un exemplar. Vaig escriure: «Per a Felisa, amb els meus millors desitjos de futur». No ho vaig fer amb intenció irònica, sinó per rutina, ja que sempre poso el mateix. A l'endemà va aparèixer el fill de la dona brandant amb indignació el llibre dedicat a la seva mare. Em va retreure que li hagués parlat de futur a qui era evident que no en tenia. La dona, segons sembla, s'havia passat la nit plorant en la creença que havia intentat burlar-me d'ella. Li vaig preguntar al fill si preferia que li canviés la dedicatòria o que li tornéssim els diners i va triar la segona opció. Després vaig haver d'abonar-los-hi al llibreter, que ni tan sols va tenir la cortesia de resistir-se una mica.
Cada vegada que els nostres dirigents parlen de la solidesa de la institució monàrquica, em recordo de la dedicatòria que li vaig posar a aquella senyora. Si no fos perquè no tenen sentit de l'humor, pensaria que estan intentant resultar mordaços. Algú, a la Casa Reial, hauria d'analitzar seriosament aquests elogis.
