La tecnologia intervé en la majoria d'experiències, d'una manera directa o, simplement, perquè gràcies als seus dispositius les persones enregistren i comparteixen allò que els passa. I com que la majoria fa servir els mateixos aparells i aplicacions, i a més els dona un ús similar, aquestes sensacions i impressions són globals i bastant homogènies, segons explica la professora Inge Röpke, de la Universitat d'Aalborg (Dinamarca).

La cultura, la política i l'economia ja eren percebudes a través de les màquines quan ningú s'esperava que arribés la pandèmia del coronavirus. No obstant això, el confinament que es va implantar per reduir els efectes de la COVID-19, en ple desplegament de la quarta revolució industrial, va exacerbar la tendència de l'experiència digital fins a extrems inimaginables.

Abans de la crisi, ja es deia que la construcció de l'individu era una qüestió econòmica. Les lleis de l'oferta i la demanda determinen si algú és seguidor o influencer. La clau està en la comercialització de les experiències: se'ls pot posar un preu i esperar que hi hagi gent que el pagui? En teoria, tots els vots valen el mateix. Els que tenen un valor diferent i variable són els votants. No són capaços de transmetre la mateixa credibilitat -ja sigui en les finances i inversions o en el reggaeton i el trap- ni poden generar idèntica emoció a través dels mitjans, tant dels tradicionals com dels 2.0.