Els hereus de Convergència interpreten el paper de la trista figura en la pugna amb Puigdemont, l'assot dels pusil·lànimes. El noi d'Amer no deixa res per verd i camina com un cabdill que no deixa créixer l'herba per on passa.

El barrut de Waterloo engega a fer punyetes els dissidents amb una crueltat i brutalitat inaudites i exhibeix una supèrbia de manaire sense escrúpols.

Ara bé, la derrota anunciada del PDeCAT respon a diverses causes, però totes tenen el seu origen en la supeditació dels mitjans materials i personals als dictats del líder suprem que, per més inri, és un militant de base sense càrrecs.

Per tant, el PDeCAT ha anat a la deriva des de la seva fundació el 10 de juliol de 2016, sempre al servei de l'expresident de la Generalitat.

Aleshores, de què es queixen els cadells convergents? Si han anat sempre amb el lliri a la mà! Si s'han empassat les putades del milhomes! Si han idolatrat un falsari que només busca salvar la pell!

Qui no recorda l'espectacle esperpèntic d'alcaldes amb les vares enlaire a les escalinates del Parlament? Retien acatament a un covard que declarà la independència el dia 10 d'octubre de 2017 per suspendre-la als cinquanta-sis segons. I que tornà a repetir la jugada el 27 d'octubre abans de sortir per cames cap a Bèlgica.

I les vares van tornar a alçar-se el 7 de novembre de 2017 en una reunió d'alcaldes amb Puigdemont a Brussel·les. I el 26 d'octubre de 2019, vara en mà, van lliurar en el Palau de la Generalitat les mocions municipals contra la sentència dels líders independentistes.

Amb tot, JuntsxCat, marca electoral del PDeCAT, va ser la tercera força amb 537.463 vots (15,39%) a les municipals de 2019, perdent 130.320 vots respecte a les de 2015.

És cert que va ser la candidatura més votada en uns 376 municipis, però 230 són menors de 1.000 habitants i 77 estan entre 1.001 i 3.000. Els 69 restants són més grans de 3.001 habitants, però només 2 superen els 100.000 (Reus i Girona).

Un poder municipal que és el llegat de Jordi Pujol, obstinat durant el seu llarg període a dominar el territori, i que ara és cobejat per les diferents faccions.

I quan Puigdemont, amb males arts, arrabassa la marca de JuntsxCat, el càndid president del PDeCAT, David Bonvehí, es lamenta del joc brut i s'excusa en voler salvar un projecte polític i un model de país.

Bah! Són paraules buides d'un dirigent trasbalsat quan s'adona que ja no és suficient el seguidisme a Puigdemont i que se li exigeix una claudicació incondicional.

A hores d'ara, el PDeCAT és un partit captiu i desarmat. Que perdin tota esperança els que pidolen entrar en peu d'igualtat a JuntsxCat. Puigdemont no paga els pobres d'esperit.

Passi-ho bé, passi-ho bé.