Un cop més: la covid la transmeten les persones. No cau dels arbres, no emana de l'asfalt, no l'escampen les antenes de telefonia. Per evitar el contagi cal limitar el màxim el contacte físic amb altres congèneres; ho sento, però és així. I tanmateix, el darrer cap de setmana mig Barcelona ha fugit de la ciutat, on estaven prohibides les concentracions humanes, per amuntegar-se als permissius pobles d'estiueig. Mig Barcelona vol dir també la meitat dels infectats asimptomàtics capaços d'escampar la malaltia. Un cop a Comaruga o a Calella, els barcelonins s'han reunit entre ells en grans trobades festives, alcohòliques i desinhibides on no han mancat els petons, les abraçades i les menges i begudes compartides. Com que molts d'ells encara no fan vacances, dilluns van tornar a la capital a guardar les distàncies obligatòries, però ja havien fet tot el necessari per incrementar el nombre de contagiats (i, de passada, deixar-ne uns quants entre els indígenes). Amb una mica de mala sort, aquest comportament tan assenyat dispararà l'estadística de positius metropolitans fins a aquell punt en què es fa indispensable el confinament obligatori i l'aïllament del municipi, amb la vènia del jutge de guàrdia (o amb un puntual estat d'alarma del ministre), i vet aquí que arribarà l'agost i els barcelonins el passaran tancats al paradís de la xafogor. Per evitar-ho, és probable que el Departament de Salut els faci el gran favor d'avisar-los amb antelació, i vagi efectuant declaracions del tipus «si això no s'atura, haurem de limitar la mobilitat». Gràcies a aquesta generosa informació, les víctimes potencials de la clausura s'afanyaran a fugir amb tot el necessari, i el qui no tingui torre ni apartament s'acollirà a l'hospitalitat dels cosins de Ripoll. O de Manresa. Ves que el Passeig no s'ompli de barcelonícoles amb el seu percentatge corresponent d'infecciosos. Ja se sap que Catalunya no s'entén sense Barcelona ni aquesta sense el país, i la capital ha estat locomotora del progrés nacional. Irradia, i ara la seva irradiació ens podria deixar ben fregits. Potser haurem de dir-los el mateix que quan projecten abocadors industrials a pagès: que cada comarca es mengi els seus virus.