22 de juliol de 2020
22.07.2020
Diari de Girona

Cartes

22.07.2020 | 06:00
Cartes

Santa Magdalena 2020
Piua Salvatella i Vila delegada del Col-lectiu de Dones en l'Església a Girona
Ja fa 22 anys que el Col·lectiu de Dones en l'Església per la Paritat celebrem la festa de la nostra patrona Maria de Magdalena. Enguany no podrem fer-ho, com seria el nostre desig, amb un acte presencial. Però sí que, en aquests moments difícils que ens ha tocat viure, volem una vegada més, i seguint les passes de la patrona, fer costat a totes les persones que pateixen, sobretot a les dones en el si de les esglésies i societats. Donem el nostre condol a tantes persones que han perdut un ésser estimat a causa d'aquesta pandèmia. I desitgem seguir tenint cura, cuidant i cuidant-nos les unes a les altres per poder recuperar ben aviat la nostra activitat. Diu el nostre himne: «...Soc la dona que camina, / el camí és empedregat / vers el Crist que em crida: «Vine, / acompa­nya'm i fes-me costat». / Si de cas l'oblit envia / l'Estimat molt lluny d'aquí / jo  diré com la Maria: / no te'n vagis, Senyor: viu en mi».


Un món sense història
Miquel Mengual Casellas girona
Churchill, S. Hussein, N. Ceaucescu, A. Hitler, S. Milosevic, C. Colom, F. Franco, N. Bonaparte, Lenin, Bin Laden, R. Karakžic... han existit? En van fer de seques i de verdes? Són part de la història? Me'n deixo molts. Què hem de fer? Esborrar tot vestigi d'error i vivència negativa? No ho tinc tan clar. Així s'aplicaria justícia? No. És esborrar la memòria històrica. Entenc les persones afectades. Tota persona té el dret i el deure de vetllar pels seus passats. Saber on són les seves restes. Donar-lo una sepultura digna. Tota persona i tot col·lectiu té dret a expressar emocions i sentiments. Encara que això suposi eliminar alguns símbols tangibles? Ben cert? Benvolgut lector: he dit tot col·lectiu. La memòria històrica és per a tots. De fosses comunes n'hi va haver per a tots. I de judicis sumaríssims, execucions selectives, assassinats... també n'hi ha hagut per a tots, aquí i a Ruanda. O és que hi ha diferents tipus d'assassinats? De persones funestes n'hi ha hagut per donar i vendre. De pobles i col·lectius afectats, mas­sacrats en conflictes armats, polítics, ètnics, lingüístics, culturals, socials, de pobresa, de marginació, migratoris, d'exili, religiosos i fins familiars. Tants com vulgueu. Cal esborrar tots els símbols? També la toponímia? Cal amagar tota referència a un fet històric real? Què aconseguirem? No hauríem doncs d'esborrar alguns emperadors romans, cruels, dèspotes, assassins i dictadors? No hauríem d'enderrocar les seves estàtues? Fins el Coliseu? Els senyors feudals que sotmetien els seus súbdits? Esborrem doncs també tot opressor de llibertats. Esborrem les barbaritats del nazisme. Les de la revolució russa. Esborrem conflictes a Bòsnia, Sèrbia, Síria, Palestina. Què en quedarà al final de la història de la humanitat?


Carta de suport a l'Albert Mateos
Estrella Tallada Costa sòcia del Girona FC
Molt estimat Albert Mateos, no saps com sentim la teva sortida del Girona que tant estimes, tu que has treballat tant per aquest club. En Joan Puig «Curta», el meu marit, va tornar a gaudir-lo com mai en els seus últims anys de vida, en moltíssima part gràcies a la teva feina: vas convidar-lo a retrobar-se amb companys jugadors que feia molts anys que no veia, en actes que organitzaves amb dedicació i generositat. Això és fer caliu, és estimar el club, és crear un sentiment per sobre de tot, és el que voldríem que fos sempre el Girona, més enllà dels resultats.
Anys enrere, el Girona havia estat com una família, tothom es coneixia, però de mica en mica això es va anar perdent, fins que vas aparèixer tu i, treballant de valent des de l'Àrea Social, et vas dedicar a fer que la gent d'abans i la gent d'ara tornéssim a sentir el Girona, el club, com a nostre. Espero i desitjo que els que han decidit prescindir de tu s'hi repensin, i que no pleguis mai. Però si no fos així, sé que un dia, tant de bo sigui aviat, tornaràs amb més empenta que mai a treballar pel bé del club. Mentrestant, els meus fills i jo et volem donar el nostre suport, i moltíssimes gràcies per tot el que has fet per nosaltres i per en Joan.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook